Diferència entre les revisions de "Bertolt Brecht"
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertolt_Brecht Bertolt Brecht en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertolt_Brecht Bertolt Brecht en Wikipedia] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors alemans]] | ||
+ | [[Categoria:Dramaturcs]] | ||
+ | [[Categoria:Poetes]] | ||
+ | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
+ | [[Categoria:Sigle XX]] |
Revisió de 11:19 8 oct 2022
Eugen Berthold Friedrich Brecht, més conegut per Bertolt Brecht (Augsburc, República Federal Alemana, 10 de febrer de 1898 - Berlín Est, República Democràtica Alemana (RDA), 14 d'agost de 1956), fon un escritor, dramaturc i poeta alemà, un dels més influents del sigle XX, creador del teatre èpic, també nomenat teatre dialèctic.
Biografia
Eugen Berthold Friedrich Brecht naixqué el 10 de febrer de l'any 1898 en el sí d'una família burguesa d'Augsburc, estat de Baviera. El seu pare, catòlic, era un acomodat gerent d'una menuda fàbrica de paper, i la seua mare, protestant, era filla d'un funcionari. El jove Brecht era un rebel que jugava als escacs i tocava el llaüt. Se sentia atret per lo distint, lo extravagant, i s'empenyorava en viure al marge de les normes del seu temps, de la seua reserva i el seu sentit de disciplina.
En l'any 1904 començà l'escola primària en Augsburg i en 1908 ingressà en el Gymnasium (institut de bachillerat). Obtenia calificacions bones, encara que no excelents.
Als 15 anys ya editava un periòdic escolar en un amic, sent Brecht el que redactava casi tots els artículs, en part en seudònim. Quan va començar la guerra, va conseguir que li publicaren en la prensa local i regional uns quants reportages del front, poesies i ensajos, en la seua majoria d'inspiració patriòtica. Molt pronte abandonà eixa visió i les seues aportacions a la prensa local varen disminuir. Sembla ser que va estar a punt de ser expulsat de l'institut per una redacció sobre el vers d'Horacio Dulce et decorum est pro patria mori (Dolç i honorable és morir per la pàtria), que no mostrava l'actitut cap a la mort heròica que s'esperava dels alumnes. Solament l'intervenció del seu pare i el professor de religió li varen evitar el compliment del castic.