Diferència entre les revisions de "Tradició cristiana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].
 
'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].
  
Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del sigle XIX— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].
+
Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del [[sigle XIX]]— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].
  
Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent|fidels]] ([[oració (religió)|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor de [[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
+
Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent|fidels]] ([[oració (religió)|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor d'[[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
  
Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a la [[educació]], [[boda]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió|sexualitat]], [[Sepultura|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].
+
Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a l'[[educació]], [[matrimoni]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió|sexualitat]], [[Sepultura|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].
  
 
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].
 
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].
Llínea 15: Llínea 15:
 
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.
 
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.
  
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
*[[Ciències de la religió]]
 
*[[Ciències de la religió]]
 
*[[Història del cristianisme]]
 
*[[Història del cristianisme]]

Revisió de 19:08 18 set 2022

Resant en una iglésia grega, quadro de Theodoros Rallis, 1876.

Tradició cristiana és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritualés de cult (rito romà, rito mossàrap, rito bizantí, etc.). En els successius cismas i condenes mútues com heregies, es va produir la divisió en distintes denominacions cristianes.

Com a tradicions eclesiàstiques hi ha tot tipo de qüestions relatives a la economia eclesiàstica (la relació de l'Iglésia en la pobrea i la almoina), el cobro de delme i primícies, la propietat eclesiàstica o bens de l'Iglésia —especialment el paper de l'Iglésia en la societat feudal durant la Edat Mija i el Antic Règim: les mans mortes fins a la Reforma protestant o la Revolució lliberal que realisa la desamortisació en els països catòlics, el senyoriu eclesiàstic i el abadenc fins a la supressió dels senyorius—, el presupost de cult i clero a càrrec dels Estats —des d'alguns Concordats del sigle XIX— o la assignació tributària (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els hàbits religiosos i la tonsura, o més profunts, com el celibat sacerdotal, els vots monàstics i les distintes formes de vida religiosa i vida consagrada.

Una atra part són tot tipo de pràctiques piadoses entre el conjunt dels fidels (oracions, pelegrinages, veneració de relíquies cristianes, etc.), especialment a les de la religiositat popular (pietat popular, despreciada com superstició o valorada com a factor d'identitat social) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.

Especialment importants són les celebracions dels sacraments en els moments de trànsit entre etapes de la vida (bateig, primera comunió i conceptes entorn a l'educació, matrimoni i conceptes entorn a la sexualitat, enterre i conceptes entorn a la mort), ademés dels patronats d'oficis, institucions, localitats i nacions, les festivitats i l'influència del cristianisme en tot tipo de institucions.

En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al dogma oficial, les tradicions cristianes poden denominar-se com "mitologia cristiana": els diferents relats de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als Evangelis canònics (els Evangelis apòcrifs i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de hagiografias. Especial difusió va alcançar la Llegenda Àurea de Jacopo da Vorágine.

Atres sentits del terme

Diferent sentit té el concepte teològic, en el cristianisme ortodox i en el catolicisme, de Sagrada Tradició o Tradició Apostòlica.

No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau fonamentalisme cristià, integrisme, ultramontanisme, catolicisme tradicionaliste, etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.

Vore també