Diferència entre les revisions de "Altar de Pèrgam"
m (Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història ') |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref> | L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'[[Atenea]] fon la seua referencia de cult.<ref>[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,3800830,00.html «La odisea del gran altar de Pérgamo» (en español). Deutsche Welle (17 de novembre de 2008)]</ref> Atra possibilitat es que ací [[Zeus]] i Atenea foren venerats per igual.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:9R3RSLWtJHwJ:www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064299460840534802/014084.pdf+Altar+de+P%C3%A9rgamo+zeus+atenea&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgxNbjVDQmM-7OHjsnEEXFk_XdZpykOUt0PRmRtXkcayLJugkUgkS8bbjFRSx6vlefn1JWaTuqLZueqsth3z0Ai-KCAYPV7qabNNHZSEbCMDG8_recmUOVlKyqix1Dl7gG9axl1&sig=AHIEtbROvObwHXxavF9qOUCRpYY2570pTQ «Antigua. Historia y Arqueología de las civilizaciones» (en español) pág. 246.]</ref> | ||
| − | Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlin]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi | + | Descobert en [[1871]] per l'ingenier alemà [[Carl Humann]], l'altar fon transportat i reconstruït en [[Berlin]] en [[1886]], en virtut d'un acort de [[1879]] entre [[Alemanya]] i l'[[Imperi otomà]]. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlin, en el [[Museu de Pèrgam]]. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample. |
| − | [[Image:Great Altar of Pergamon.jpg|thumb|center|900px|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de | + | [[Image:Great Altar of Pergamon.jpg|thumb|center|900px|Panoràmica del altar en el Museu de Pèrgam de Berlin]] |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
[[Categoria:Arqueologia]] | [[Categoria:Arqueologia]] | ||
| − | [[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia | + | [[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia]] |
| + | [[Categoria:Berlin]] | ||
Última revisió del 16:34 26 jul 2022
L'Altar de Pèrgam és un monument religiós de l'época helenística construït originalment en l'acròpolis de Pèrgam, a principis del regnat d'Eumenes II (197-159 a. C.). Els seus frisos monumentals, que representen una Gigantomaquia i l'història de Tèlef, són una de les obres mestres de l'escultura grega antiga i representen la culminació del "barroc helenistic".
L'edifici no és un temple, pero provablement l'altar d'un temple. Se creu que el Temple d'Atenea fon la seua referencia de cult.[1] Atra possibilitat es que ací Zeus i Atenea foren venerats per igual.[2]
Descobert en 1871 per l'ingenier alemà Carl Humann, l'altar fon transportat i reconstruït en Berlin en 1886, en virtut d'un acort de 1879 entre Alemanya i l'Imperi otomà. En l'actualitat pot contemplar-se el gran fris d'escultures en la ciutat alemana de Berlin, en el Museu de Pèrgam. L'estructura exposta en Alemanya mesura 35.64 m d'ample per 33.4 m de profunditat; l'escala frontal albarca 20 m d'ample.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Altar de Pèrgam.