Diferència entre les revisions de "Tractat de Corbeil"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 16: Llínea 16:
  
 
* [[Marca Hispànica]]
 
* [[Marca Hispànica]]
 +
* [[Jaume I d'Aragó]]
 +
* [[Lluís IX de França]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 17:00 15 jul 2022

Tractat de Corbeil

El Tractat de Corbeil fon un acort firmat en Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament francés d'Essonne, prop de París) entre (San) Louis IX de França i el Rei d'Aragó, Jaume I el Conquistador.

La mort de Ramon Berenguer V de Provença en l'any 1245 i les noces de la seua filla Beatriu en Carles d'Anjou (germà de Louis IX), aixina com la mort de Ramón VII de Tolosa, la filla del qual estava casada en un atre infant de la casa real francesa, havien debilitat la posició internacional de la Corona d'Aragó.

El tractat es firmà l'11 de maig de 1258. Per este tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria en Felip, hereu de Louis IX; el rei francés, com a hereu de Carlomagno, renunciava als drets sobre els comtats d'Empúries, Barcelona, Besalú, Cerdanya, Conflent, Girona, Osona, Rosselló i Urgell. Jaume I, a canvi, renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés, que incloïen els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i Quéribus.

Ademés, renuncià als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des de l'any 1213), Rasés, Béziers, Termes i Menerbés. També renuncia a Agde i Nimes (el vescomte del qual es reconeixia com feudatari del rei aragonés des de l'any 1112) i Rouergue, Millau i Gavaldá. Quedaven el viscomtat de Carlat i el senyoriu de Montpeller en la baronia de Omeladés. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebujada pel rei en ratificar els documents el 16 de juliol de l'any 1258. El 17 de juliol el rei renuncia als drets sobre Provença en favor de Margarita, filla de Ramón Berenguer IV i esposa del rei francés.

L'efecte fonamental del tractat fon eliminar definitivament als monarques de la Corona d'Aragó com a factors polítics en el Migdia francés. Un efecte secundari fon la transferència de Provença a la Casa de Valois, la qual, en acabant l'extinció de la casa, s'incorpora a la corona francesa.

Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose
Fragments del Tractat

Vore també

Enllaços externs