Diferència entre les revisions de "Civilisació minoica"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs') |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
<references/> | <references/> | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés) | * [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés) | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Civilisació minoica| ]] | [[Categoria:Civilisació minoica| ]] | ||
Revisió de 16:25 28 jun 2022
.svg)
La cultura minoica és la primera cultura europea de l'Edat del Coure i del Bronze, apareguda en l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1450 a. C.
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic Arthur Evans va relacionar el palau de Cnosos, el més representatiu de la cultura, en el palau del rei Minos i la llegenda del Minotaure.[1] Will Durant es va referir a este periodo com «el primer eslavó en la cadena europea».[2]
No es té notícia del gentilici en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc egipcíac 'Keftiu' (Káftiu kftiw) i el semític 'Kaftor' o 'Caphtor' i 'Kaptara' que es troben en els archius de Mari es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta a soles en molta dificultat», observa John Strange.[3]
En l'Odissea, composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, Homer menciona entre els habitants de Creta als eteocretenses (verdaders cretenses),[4] els qui podrien ser els descendents dels minoics.
Referències
- ↑ John Bennet, "Minoan civilization", Oxford Classical Dictionary, 3rd ed., p. 985.
- ↑ Durant, The Life of Greece (The Story of Civilization Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.
- ↑ Strange, Caphtor/Keftiu: a new investigation, 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.
- ↑ Homer, Odissea xix, 176.
Enllaços externs
- Mapa de la Creta minoica (en anglés)
