Diferència entre les revisions de "Torre Espioca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|thumb|Torre Espioca (Picassent)]]
 
[[File:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|thumb|Torre Espioca (Picassent)]]
  
Les Torres de defensa són construccions que formaven part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia|horta]] i protegia els accessos de les ciutats. Existixen referencies escrites sobre estes torres en el [[Llibre dels Fets]] o Crònica de [[Jaume I]] ([[1233]]) i en el [[Llibre del Repartiment]] ([[1238]]).
+
La '''Torre Espioca'''  més que una [[alqueria]], en realitat és a soles una [[torre defensiva]] musulmana situada en el municipi de [[Picassent]] ([[província de Valéncia]]).
  
En l'actualitat estan integrades casi totes en el paisage urbà. Durant el [[sigle XX]], algunes de les torres varen ser derrocades, encara que se sap de l'existència documentada de moltes d'elles.
+
Està considerada per la [[Generalitat Valenciana]] com a  [[Be d'Interés Cultural]] en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de [[19 de giner]] de [[1993]].
  
== Ubicació ==
+
== Història ==
Les torres estan situades prop de la ret de camins que comunicaven tant internament l'horta, com externament en el restant de l'antic [[Regne de Valéncia]].
 
  
== Característiques ==
+
Es tracta d'una torre defensiva [[almohade]] edificada en el [[sigle XI]]. Se trobava en el llogaret d'[[Espioca]] i propenca a la de [[Ninyerola]]; abdós quedaren desertes despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any  [[1609]].
Existien tres tipos de torres: les de vigilància, situades prop de la llínea costera i que tenien com a objectiu vigilar i avisar de l'arribada d'enemics pel mar; les de refugi, localisades més a l'interior i prop de la població, en la finalitat de refugiar als habitants que vivien als voltants; i les de defensa, que servien també com a refugi i es localisaven prop de núcleus de població a protegir. Estes últimes disponien d'elements constructius que permetien atacar a l'enemic ([[Merla|merles]], espilleres, sageteres i troneres).
+
 
 +
Espioca fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]], qui l'entregà a Roderic Sabata.
 +
 
 +
La torre formava part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia]] i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el [[Llibre dels Fets]] o Crònica de [[Jaume I]] ([[1233]]) i en el [[Llibre del Repartiment]] ([[1238]]).
 +
 
 +
== Descripció ==
 +
 
 +
Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes.  La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47.
 +
 
 +
Se construí en pedra i [[barreja]]. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha [[sagetere]]s en tots els panys.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
 
* http://castillosespanyoles.blogspot.com.es/2011/05/torre-espioca-picassent-valencia.html
 
* http://castillosespanyoles.blogspot.com.es/2011/05/torre-espioca-picassent-valencia.html
 +
 +
  
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]

Revisió de 10:09 31 maig 2022

Torre Espioca (Picassent)

La Torre Espioca més que una alqueria, en realitat és a soles una torre defensiva musulmana situada en el municipi de Picassent (província de Valéncia).

Està considerada per la Generalitat Valenciana com a Be d'Interés Cultural en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de 19 de giner de 1993.

Història

Es tracta d'una torre defensiva almohade edificada en el sigle XI. Se trobava en el llogaret d'Espioca i propenca a la de Ninyerola; abdós quedaren desertes despuix de l'expulsió dels moriscs en l'any 1609.

Espioca fon reconquistada per Jaume I d'Aragó, qui l'entregà a Roderic Sabata.

La torre formava part del sistema defensiu de l'horta de Valéncia i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238).

Descripció

Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes. La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47.

Se construí en pedra i barreja. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha sageteres en tots els panys.

Referències