Diferència entre les revisions de "Ruta dels Borja"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Notes i referències' a 'Referències') |
(Text reemplaça - ' fou ' a ' fon ') |
||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
** La [[Colegiata de Santa Maria de Gandia]] fon ampliada per [[Maria Enríquez de Luna]], víuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora d'[[Alexandre VI]]. Encarregà al cèlebre escultor [[Damià Forment]] la Porta dels Apòstols i a [[Paolo de San Leocadio|Paolo de Sant Leocadio]], pintor protegit del seu sogre, el retaule major, desaparegut durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. | ** La [[Colegiata de Santa Maria de Gandia]] fon ampliada per [[Maria Enríquez de Luna]], víuda del duc [[Joan Borja|Joan de Borja i Cattanei]] i nora d'[[Alexandre VI]]. Encarregà al cèlebre escultor [[Damià Forment]] la Porta dels Apòstols i a [[Paolo de San Leocadio|Paolo de Sant Leocadio]], pintor protegit del seu sogre, el retaule major, desaparegut durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. | ||
** El [[Palau Ducal de Gandia]] s'alçà en temps dels ducs reals, sigle i mig abans. En ell varen nàixer la majoria dels ducs Borja i tots els seus descendents. En l'edifici es troba l''''Espai de les Emocions''', un centre d'interpretació virtual que traslladarà al visitant a l'época dels Borja. | ** El [[Palau Ducal de Gandia]] s'alçà en temps dels ducs reals, sigle i mig abans. En ell varen nàixer la majoria dels ducs Borja i tots els seus descendents. En l'edifici es troba l''''Espai de les Emocions''', un centre d'interpretació virtual que traslladarà al visitant a l'época dels Borja. | ||
| − | ** L'[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]], patronat del qual | + | ** L'[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]], patronat del qual fon presidit pels ducs de Gandia, alberga hui en dia el [[Museu Arqueològic de Gandia]]. |
** El [[Convent de Santa Clara (Gandia)|Convent de Santa Clara]], fundat en [[1423]], conserva una destacada colecció artística llegada pels Borja. A lo llarc de la seua història moltes dones de la família Borja es varen retirar entre els seus murs. | ** El [[Convent de Santa Clara (Gandia)|Convent de Santa Clara]], fundat en [[1423]], conserva una destacada colecció artística llegada pels Borja. A lo llarc de la seua història moltes dones de la família Borja es varen retirar entre els seus murs. | ||
** La torrassa del pi, del [[sigle XVI]], formava part de l'ampliació de la muralla efectuada per [[Francesc de Borja]]. El seu successor, [[Carles Borja]], fundà el '''Convent de Sant Roc''', actualment utilisat com a centre cultural. L'[[Alqueria del Duc]] fon adquirida en [[1590]] pel menor dels fills de [[Sant Francesc de Borja]]. | ** La torrassa del pi, del [[sigle XVI]], formava part de l'ampliació de la muralla efectuada per [[Francesc de Borja]]. El seu successor, [[Carles Borja]], fundà el '''Convent de Sant Roc''', actualment utilisat com a centre cultural. L'[[Alqueria del Duc]] fon adquirida en [[1590]] pel menor dels fills de [[Sant Francesc de Borja]]. | ||
Revisió de 10:02 11 maig 2022
La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conéixer la calcigada d'una de les famílies valencianes més universals, els Borja. Els Borja tenen el seu orige en Aragó i s'establiren en el Regne de Valéncia en acabant la conquista de Valéncia de Jaume I. Són coneguts popularment com els “Borgia”, manera italiana d'escriure el llinage en la seua pronunciació en llengua valenciana. A esta família varen pertànyer personages històrics com els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja, i Sant Francesc de Borja.[1]
La ruta permet fruir no solament d'un recorregut històric de més de 400 anys, sinó ademés de bonics parages naturals, plages, art i gastronomia dels llocs que la atravessen. La Ruta a través del llegat dels Borja té el seu escomençament en la ciutat de Gandia (la Safor) i finalisa en Valéncia (l'Horta), atravessant diferents conjunts monumentals i poblacions valencianes a on els Borja deixaren la seua impronta.[1]
Itinerari
La ruta recorre els següents conjunts monumentals i poblacions:
La Ruta pas a pas
- Gandia:
- L'antiga Universitat fon fundada pel IV duc de Gandia, Francesc de Borja. Al costat d'esta construcció, cinc escultures de bronze, obra de Manuel Boix, anuncien que esta és una ciutat borgiana. Les figures representen els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja i Sant Francesc de Borja.
- La Colegiata de Santa Maria de Gandia fon ampliada per Maria Enríquez de Luna, víuda del duc Joan de Borja i Cattanei i nora d'Alexandre VI. Encarregà al cèlebre escultor Damià Forment la Porta dels Apòstols i a Paolo de Sant Leocadio, pintor protegit del seu sogre, el retaule major, desaparegut durant la Guerra Civil.
- El Palau Ducal de Gandia s'alçà en temps dels ducs reals, sigle i mig abans. En ell varen nàixer la majoria dels ducs Borja i tots els seus descendents. En l'edifici es troba l'Espai de les Emocions, un centre d'interpretació virtual que traslladarà al visitant a l'época dels Borja.
- L'Hospital de Sant Marc, patronat del qual fon presidit pels ducs de Gandia, alberga hui en dia el Museu Arqueològic de Gandia.
- El Convent de Santa Clara, fundat en 1423, conserva una destacada colecció artística llegada pels Borja. A lo llarc de la seua història moltes dones de la família Borja es varen retirar entre els seus murs.
- La torrassa del pi, del sigle XVI, formava part de l'ampliació de la muralla efectuada per Francesc de Borja. El seu successor, Carles Borja, fundà el Convent de Sant Roc, actualment utilisat com a centre cultural. L'Alqueria del Duc fon adquirida en 1590 pel menor dels fills de Sant Francesc de Borja.
- Alfauir:
- El Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba fundat en 1388 i situat a escassos quilómetros de Gandia, contà en la protecció de la família Borja. La duquesa de Gandia, Maria Enríquez de Luna, viuda del duc Joan de Borja i Cattanei i nora de Alexandre VI, va realisar obres d'ampliació en el monasteri, com el claustre superior d'estil renaixentiste o l'aljup migeval i les fonts del pati dels Tarongers. Més tart, també passà els seus últims dies en este monasteri l'esposa de Francesc de Borja, Leonor de Castro, dama i amiga íntima de l'Emperatriu Isabel de Portugal.
- Simat de la Valldigna:
- En el Monasteri de Santa Maria de la Valldigna fon Roderic de Borja i el seu fill Cèsar, abats d'est edifici conventual. En ell destaquen especialment la porta real, el cenobi, la sala capitular i el claustre i el palau de l'abat.
- Canals:
- En la Torre de Canals, segons relata la tradició, naixqué Alfons de Borja, futur Papa Calixt III.
- L'Oratori dels Borja està situat davant de la Torre dels Borja i conserva una taula migeval sobre el "Jui Final". És possible visitar els dos edificis.
- Xàtiva:
- La Casa natal d'Alexandre VI es conserva en la plaça que porta el seu mateix nom.
- En l'Iglésia de Sant Pere es va batejar Roderic de Borja, Papa Alexandre VI, l'any 1431.
- En la Colegiata de Xàtiva seran sepultats diversos membres de la família Borja. Allà mateix podem trobar el retaule del cardenal Alfons de Borja i un calze d'argent gravat en el nom de Calixt III.
- L'Ermita de Santa Ana és un atre monument del llegat borgià de Xàtiva. Santa Ana era la patrona de la família Borja.
- En la catedral de Valéncia, Alfons de Borja ordenà construir la capella de Sant Pere. Roderic de Borja, abans de ser proclamat papa, va encarregar al pintor italià Paolo de San Leocadio els frescs per a la cúpula de l'absis. Estos frescos són considerats com l'entrada de la pintura renaixentista italiana en Espanya. En la capella dedicada a Sant Francesc de Borja n'hi han dos llenços de Goya dedicats al IV duc de Gandia.
- El palau dels Borja, situat a escassos metros de la catedral, fon erigit pel primer duc de Gandia i fill d'Alexandre VI, Pere Lluís de Borja. L'edifici fon restaurat en diverses ocasions i, actualment, és la seu de les Corts Valencianes.
- L'Universitat de Valéncia-Estudi General es fundà en 1500 gràcies a la bula del papa Alexandre VI. En l'Estudi General de la Universitat, situat en el carrer de la Nau, destaca el seu imponent claustre renaixentiste.
- En l'Iglésia de Sant Nicolau, de la qual Calixt III fon rector abans de ser papa, en la portada que dóna a la plaça del mateix nom, es recorda en rajoles la predicció de Sant Vicent Ferrer segons la qual Alfons de Borja arribaria a ser Papa i més tart el canonisaria.
Vore també
Referències
Bibliografia
- (2003) , L'Oronella. OCLC 432856514. ISBN 848973741X.
- (2001) , Museo de Bellas Artes de Valencia, Generalitat Valenciana. OCLC 48394896. ISBN 84-482-2735-2.
- Error en el títul o la url.Cámara de Comercio de Valencia. «». [Consulta: 6 de juny de 2013].
- Plantilla:Ref-publicació
- (1985) , CEIC Alfons el Vell. OCLC 17297026. ISBN 9788450527629.
- (2001) , Generalitat Valenciana. OCLC 48715167. ISBN 9788448226749.
- (1997) , Escapada-Punto Cero. OCLC 431513186. ISBN 9788460569084.
- VV.AA.: Xàtiva. L’espai del Borja. Itinerari fotográfic, Ayuntamiento de Játiva, 1992.
- VV.AA.: Els Borja a la sotsgovernació de Xàtiva (cat.exposición), Ayuntamiento de Játiva, 1994.
- VV.AA.: Xàtiva, Els Borja. Una projecció Europea (cat.exposición), Ayuntamiento de Játiva, 1994.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ruta dels Borja.- Espai de les emocions
- La Ruta dels Borja a Gandía
- La Ruta dels Borja en la província de Valéncia
- Ruta dels Borja a Xàtiva
- Els Borja a Valéncia Facultat d'Història de l'Art. Universitat de Valéncia