Diferència entre les revisions de "Pasqua"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Resurrection.JPG|thumb|right|250px|<center>Quadro representant la Resurrecció de Crist, de Piero della Francesca</center>]] | [[File:Resurrection.JPG|thumb|right|250px|<center>Quadro representant la Resurrecció de Crist, de Piero della Francesca</center>]] | ||
| − | [[Archiu:PASSQUA2022-2.jpg|thumb|250px|Processó de Valéncia del Dumenge de Pasqua]] | + | [[Archiu:PASSQUA2022-2.jpg|thumb|250px|Processó de [[Valéncia]] del Dumenge de Pasqua]] |
La '''pasqua''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''pascha'') és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en [[anglés]], ''Easter'' prové del nom de la deesa anglo-saxona de la [[primavera]] dita ''Oaster'' o ''Easter''. | La '''pasqua''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''pascha'') és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en [[anglés]], ''Easter'' prové del nom de la deesa anglo-saxona de la [[primavera]] dita ''Oaster'' o ''Easter''. | ||
Revisió de 16:16 17 abr 2022
La pasqua (del llatí pascha) és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en anglés, Easter prové del nom de la deesa anglo-saxona de la primavera dita Oaster o Easter.
La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del dumenge de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera lluna plena de la primavera (començant el 21 de març)
Etimologia
La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí pascha, que els llatins agafaren del grec πάσχα (pronunciat "pàskha"), que al mateix temps és un préstam de l'arameu פסחא (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea פסח (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh".
La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina pascua, que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua".