Diferència entre les revisions de "Antoni Rubió i Lluch"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Antoni Rubió i Lluch | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Historiador i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[1856]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valladolit]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1937]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
'''Antoni Rubió i Lluch''' ([[Valladolit]], [[1856]] - [[Barcelona]], [[1937]]) fon un [[heleniste]], historiador, migevaliste i escritor espanyol. Era fill de Joaquim Rubió i Ors, i fon pare de Jordi Rubió i Balaguer. | '''Antoni Rubió i Lluch''' ([[Valladolit]], [[1856]] - [[Barcelona]], [[1937]]) fon un [[heleniste]], historiador, migevaliste i escritor espanyol. Era fill de Joaquim Rubió i Ors, i fon pare de Jordi Rubió i Balaguer. | ||
Revisió de 17:15 20 març 2022
| Antoni Rubió i Lluch | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 1856 | ||
| Lloc de naiximent: | Valladolit, Espanya | ||
| Defunció: | 1937 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Antoni Rubió i Lluch (Valladolit, 1856 - Barcelona, 1937) fon un heleniste, historiador, migevaliste i escritor espanyol. Era fill de Joaquim Rubió i Ors, i fon pare de Jordi Rubió i Balaguer.
Biografia
Antoni Rubió fon cCatedràtic de filosofia i lletres en l'Universitat de Barcelona. Amic de Marcelino Menéndez Pelayo i companyer seu de carrera, se li sol comparar en ell com a representant de l'erudició del Positivisme en el camp de la cultura lliterària. Tingué entre els seus discípuls a Ángel Valbuena Prat. Feu estudis sobre els catalans en Grècia (L'expedició catalana a l'orient vista pels grecs) i Ramon Llull. Feu investigacions sobre els orígens de la llengua catalana. Escrigué un llibre titulat Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval (Barcelona, 1908). Fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en 1930.
Obra
Apart del llibre comentat abans, Antoni Rubió escrigué diverses obres, entre atres:
- Los catalanes en Grecia: últimos años de su dominación, cuadros históricos Madrid (Voluntad, 1927).
- Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna. Tesis doctoral llegida el 9 de novembre de 1878 en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Madrid (Barcelona, 1879, Imprenta de la Viuda é Hijos de J. Subirana).
- Discursos llegits davant la Real Acadèmia Espanyola en la recepció pública d'Antoni Rubió i Lluch el 23 de març de 1930 (Barcelona, 1930, Ángel Ortega).
- Don Guillermo Ramón de Moncada: bosquejo histórico (Barcelona, 1886, imprenta y litografía de los Sucesores de N. Ramírez y Cª).
- Manuel Milà i Fontanals: Notes biogràfiques i crítiques (Barcelona: Edició de l'Associació protectora de l'ensenyança catalana, 1918, Durán, impressor-llibreter).
- Estudios Hispano-Americanos: Colección de artículos publicados desde 1889 a 1922 (Bilbao, Edit. Eléxpuru Hermanos, 1923).
- Sumario de la Historia de la Literatura Española (Barcelona, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1901).
- La Acrópolis de Atenas en la época catalana (Barcelona, 1908, Imprenta Barcelonesa).
- Edición de Curial y Guelfa Novela catalana del quinzen segle / publicada á despeses y per encarrech de la "Real Academia de Buenas Letras".
- Traducció de Noveles gregues per Demetrio Bikelas, Jorge Drosinis, Argyros Eftaliotis... etc. (Barcelona, Durán y Ca., 1893).