Diferència entre les revisions de "Hort del Cura"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' d´' a ' d'')
(Text reemplaça - ' a els' a ' als')
Llínea 4: Llínea 4:
 
El jardí posseïx uns 13000 [[metro quadrat|m²]] densament poblats de [[Palmera|palmeres]]. En ell es troben al voltant de 1000 palmeres, en la seua majoria datileres.
 
El jardí posseïx uns 13000 [[metro quadrat|m²]] densament poblats de [[Palmera|palmeres]]. En ell es troben al voltant de 1000 palmeres, en la seua majoria datileres.
  
Ademés de palmeres, creixen plantes dels horts mediterràneus, com [[Magraner|magraners]], [[taronger]]s, [[Figuera|figueres]], [[llimera|llimeres]] i atres, a els que s'han anat afegint en el temps plantes d'orige subtropical i una colecció de [[cactus]].
+
Ademés de palmeres, creixen plantes dels horts mediterràneus, com [[Magraner|magraners]], [[taronger]]s, [[Figuera|figueres]], [[llimera|llimeres]] i atres, als que s'han anat afegint en el temps plantes d'orige subtropical i una colecció de [[cactus]].
  
 
Est [[hort]] (en Elig es denomina hort a una parcela de terra en palmeres) deu el seu nom al [[capellà]] [[José Castany Sánchez]], que fon el seu propietari fins a l'any [[1918]].  
 
Est [[hort]] (en Elig es denomina hort a una parcela de terra en palmeres) deu el seu nom al [[capellà]] [[José Castany Sánchez]], que fon el seu propietari fins a l'any [[1918]].  

Revisió de 23:47 29 nov 2021

La Palmera imperial de l'Hort del Cura, en huit braços.

Hort del Cura és un jardí botànic ubicat en la ciutat d'Elig, en la província d'Alacant (Espanya).

El jardí posseïx uns 13000 densament poblats de palmeres. En ell es troben al voltant de 1000 palmeres, en la seua majoria datileres.

Ademés de palmeres, creixen plantes dels horts mediterràneus, com magraners, tarongers, figueres, llimeres i atres, als que s'han anat afegint en el temps plantes d'orige subtropical i una colecció de cactus.

Est hort (en Elig es denomina hort a una parcela de terra en palmeres) deu el seu nom al capellà José Castany Sánchez, que fon el seu propietari fins a l'any 1918.

És el jardí més important del conjunt denominat Palmeral d'Elig, declarat Patrimoni de l'Humanitat en l'any 2000.[1] [2]

Referències

Enllaços externs

Commons