Diferència entre les revisions de "L'Alacantí"

Revisió de 09:49 9 jun 2009

L'Alacantí és una comarca del sur de la Comunitat Valenciana (Espanya), en la província d'Alacant. També rep els noms de Camp d'Alacant, comarca d'Alacant i una de les seues zones, Horta d'Alacant.

Geografia

La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la Horta d'Alacant, àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per Xixona i La Torre de les Maçanes, el Canal de Xixona, també cridat Foya de Xixona o Vall de Xixona.

La comarca històrica de l'Horta d'Alacant se correspon en la conurbació d'Alacant, un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a San Joan, Muchamiel, San Vicent i Campello (l'àrea metropolitana inclou la resta de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: Elig, Santa Pola i Crevillent). Centrada sobre la ciutat d'Alacant, la resta de nuclis urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km². En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la Horta d'Alacant consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu Monnegre.

A banda de agost, la resta de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la Canal de Xixona, en Xixona, La Torre de les Maçanes, Busot, i Aigües. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'Alacant i atres comarques (respectivament, la Canal de Xixona en el Alcoyà, agost en el valle del Vinalopó i Busot i Aigües en la Marina Baixa). Excepte Xixona, població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'Alacant. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km², unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

Configuració històrica

Conquista cristiana

La conquista i repoblació cristiana de l'Alacantí es va realisar entre els anys 1245 i 1246. Segons el Tractat d'Almizra acordat entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella en 1244, el Canal de Xixona passava al Regne de Valéncia (el castell de Xixona va ser conquistat per les tropes de Jaume I d'Aragó cap a 1245), mentres que l'Horta d'Alacant passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de Múrcia (conquistant l'infant El senyor Alfonso, després Alfons X, la ciutat d'Alacant en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i 1247 o 1248). De fet, la llínia que tradicionalment ha separat la Vall de Xixona de l'Horta d'Alacant forma part de la llínia fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

En 1296, Jaume II d'Aragó va invadir el Regne de Múrcia, baix domini castellà, en la consegüent ocupació de la resta de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en Fernando de la Porca, qui va oferir a Jaume II d'Aragó el Regne de Múrcia a canvi del seu soport.

Durant l'acció militar per a prendre el castell de Santa Bàrbara, va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a Ferran IV de Castella en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'Alacant (excepte la vall de Xixona, ya baix control aragonés) passa a formar part del Regne de Valéncia, en la Procuració general de Oriola, sent esta anexió ratificada per la sentència arbitral de Torrellas en 1304 i el tractat d'Elig en 1305. Durant la guerra dels dos Pedros (1356-1369), Alacant va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.

Història de la configuració municipal

Quan en 1490 Ferran II d'Aragó, el Catòlic, va otorgar el títul de ciutat a la vila d'Alacant, l'Alacantí o Camp d'Alacant estava dividit en dos termes municipals: el de Alacant, en el que estaven inclosos els actuals municipis de San Joan, Muchamiel, San Vicent, Campello, agost, Busot i Aigües, i el de Xixona, que incloïa a La Torre de les Maçanes. La configuració administrativa que hui coneixem és el resultat d'un procés segregacionista que va afectar tant el primitiu municipi d'Alacant com al de Xixona.

A finals del segle XVI van conseguir el títul de "universitat" Muchamiel i Sant Joan. En este títul, no es conseguia la total i completa segregació, pero sí que era el primer pas cap a la independència municipal. En el segle XVII Muchamiel es va independisar completament d'Alacant, pero als 25 anys va demanar ser agregada al consell d'Alacant, no tornant a independisar-se completament fins a 1775. Per la seua banda, la universitat de Sant Joan i Benimagrell va demanar també ser reabsorbida per la ciutat d'Alacant en 1619, independisant-se definitivament en 1779.

Per la seua banda, de Muchamiel es va independisar també en 1789 el lloc de Peñacerrada, que va tornar a reintegrar-se en el seu municipi matriu en 1846.

Durant el segle XVIII es va produir un important procés roturador i una recuperació demogràfica que se va acompanyar en la creació o potenciació de núcleus fins llavors marginals, coincidint en un fenomen de recolonisació interior espontàneu. El creiximent poblacional d'alguns d'ells va ser espectacular, la qual cosa va ocasionar unes favorables condicions econòmiques que van portar després de la independència municipal. Així, Busot, agost i Villafranqueza es van independisar definitivament d'Alacant durant este segle.

La Torre de les Maçanes i el lloc de La Sarja es van independisar al seu torn de Xixona durant el segle XVIII. La Sarja, a causa del descens de la seua població, va tornar a ser reabsorbit en el segle XIX per Xixona.

En el segle XIX, es van independisar d'Alacant els municipis de Sant Vicent del Raspeig i d'Aigües, i en 1901 Campello. Per la seua banda, en 1932 Villafranqueza va ser anexada per la ciutat d'Alacant.

D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'Alacant separats de la resta, un entre Muchamiel, Sant Vicent, Xixona, Busot i Campello, i un atre entre Busot, Aigües i Relleu. D'atra banda, s'explica així l'existència d'una subcomarca composta per Xixona i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.

A l'Alancanti se parla la llengua alacantina, distinta del catala. Desgraciadament, amb l'imperialisme valencia de la Cheneralitat, se vol sustituir la genuina llengua alicantina per un mamarracho ampeltat de valencianismes. Pronfunts estudis de filolecs an demostrat que el alicanti prove del iber, mentre que el valencia es un desdibuixat i catalanisat dialecte del catala.

Referències

Gosálvez Pérez V i atres, comarca l'Alacantí. 1990, Edita Mancomunitat de l'Alacantí.
Hinojosa Montalvo J, Les terres alacantines en l'Edat Mijana. 1996, Edita Institut de cultura Juan Gil Albert.

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul {{{1}}}.wikipedia.org/wiki/{{{2}}} de la Wikipedia en [[Idioma no definit en la plantilla {{getlang}}, afegix-lo]], baix llicència Creative Commons-BY-SA.