Diferència entre les revisions de "Monarca"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
==Llínea d'honor dels títuls nobiliaris== | ==Llínea d'honor dels títuls nobiliaris== | ||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
| − | !style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)]] | + | !style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)|Emperador]] |
!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=rey</ref> | !style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=rey</ref> | ||
!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=pr%C3%ADncep</ref> | !style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=pr%C3%ADncep</ref> | ||
Revisió de 19:26 12 ago 2021
Plantilla:Infotaula de càrrec Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -monarquia absoluta- o caps d'estat ceremonials en auctoritas però sense potestas de govern, la qual és eixercida pel parlament -monarquia constitucional-. El monarca pot tindre qualsevol dignitat (títul) -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ceremonials. La paraula «monarca» prové del grec monos arkhein que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'Antiga Grècia.
Definició de monarca
Algunes característiques dels monarques són:
- La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Copríncip francés d'Andorra (el president de França, encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de Malàsia és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
- Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (assovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de Malàsia, el papa (com a monarca del Vaticà). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
- La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.
Llínea d'honor dels títuls nobiliaris
| Emperador | Rei (antigament escrit "rey")[1] | Príncip (antigament dit "príncep")[2] | Infant | Duc | Marqués | Comte | Vescomte | Baró | Senyor | Castellà (antigament dit "castlà")[3] |
|---|
Títuls dels monarques tradicionals d'Europa
Existixen en Europa diversos títuls que els monarques poden ostentar. Els títuls femenins s'usen si el monarca és una dòna, o si és esposa d'un monarca, i per lo tant cal distinguir entre els dos casos (per eixemple: reina consort o reina regnant). El títul normal d'un monarca en Europa, si no ostenta un càrrec superior, és el títul de príncip (o princesa) per convenció. Este títul (i atres) eren otorgats per un emperador, mentres que els monarques dels estats sobirans escollien el títul a discreció (la majoria del temps escollien el títul de rei o reina).
Protocol
Hi ha complexes regles de protocol per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de diriguir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fórmules més comunes.
