Diferència entre les revisions de "Carles Santos"
m |
(Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús ') |
||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1968]] es va traslladar als [[Estats Units]], a on va conéixer a músics de vanguarda com John Cage, que li marcaren molt el seu estil, la seua actitut i la seua estètica posteriors, lo qual va passejar com a intérpret per escenaris de tot lo món. | En l'any [[1968]] es va traslladar als [[Estats Units]], a on va conéixer a músics de vanguarda com John Cage, que li marcaren molt el seu estil, la seua actitut i la seua estètica posteriors, lo qual va passejar com a intérpret per escenaris de tot lo món. | ||
| − | En els [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]] fundà, junt en Josep Maria Mestres Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant esta época va conéixer a Pere Portabella, en qui va començar a treballar en el cine, com a compositor, intérpret, guioniste | + | En els [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]] fundà, junt en Josep Maria Mestres Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant esta época va conéixer a Pere Portabella, en qui va començar a treballar en el cine, com a compositor, intérpret, guioniste e inclús realisador. |
A lo llarc de la seua carrera va rebre varis encàrrecs especials, com la música de l'espectàcul Concert Irregular, de Joan Brossa, com a commemoració del 75 aniversari del naiximent de [[Joan Miró]]. També va compondre i va dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], aixina com la Fanfàrria per a 2.001 músics per a l'inauguració de la Bienal de les Arts de [[Valéncia]]. | A lo llarc de la seua carrera va rebre varis encàrrecs especials, com la música de l'espectàcul Concert Irregular, de Joan Brossa, com a commemoració del 75 aniversari del naiximent de [[Joan Miró]]. També va compondre i va dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], aixina com la Fanfàrria per a 2.001 músics per a l'inauguració de la Bienal de les Arts de [[Valéncia]]. | ||
Revisió de 11:19 11 jul 2021
| Carles Santos Ventura | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i compositor | ||
| Naiximent: | 1 de juliol de 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 de decembre de 2017 | ||
| Lloc de defunció: | Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1 de juliol de 1940 - 4 de decembre de 2017), fon un músic i compositor valencià.
Biografia
Carles Santos començà a estudiar música de molt chicotet —als cinc anys ya tocava el piano—. Posteriorment estudià en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, a on va destacar com a alumne. Continuà els estudis en París, en els mestres Février, Casadessus, Magda Tagliaferro i Margaret Long; i més tart en Suïssa, com a alumne de Harry Datymer. En l'any 1961 començà a actuar com a pianiste, interpretant obres de Béla Bartók, Schönberg i Webern.
En l'any 1968 es va traslladar als Estats Units, a on va conéixer a músics de vanguarda com John Cage, que li marcaren molt el seu estil, la seua actitut i la seua estètica posteriors, lo qual va passejar com a intérpret per escenaris de tot lo món.
En els anys setanta del sigle XX fundà, junt en Josep Maria Mestres Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant esta época va conéixer a Pere Portabella, en qui va començar a treballar en el cine, com a compositor, intérpret, guioniste e inclús realisador.
A lo llarc de la seua carrera va rebre varis encàrrecs especials, com la música de l'espectàcul Concert Irregular, de Joan Brossa, com a commemoració del 75 aniversari del naiximent de Joan Miró. També va compondre i va dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, aixina com la Fanfàrria per a 2.001 músics per a l'inauguració de la Bienal de les Arts de Valéncia.
Fon l'artiste convidat en la 12.ª Fira Mediterrania de Manresa de 2009. En l'any 2011 va ser l'artiste convidat en La Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové en la Pobla de Ciérvoles, Lleida, deixant "La Sargantaneta", la seua barca, navegant damunt d'una carrasca.
Va fallir el 4 de decembre de 2017 en la seua localitat natal, en Vinaròs, comarca del Baix Maestrat, a causa d'un càncer.
Premis
Ha rebut varis premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Proyecció Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999), i varis premis MAX pels seus espectàculs escènics. Fon guardonat en el Premi Nacional de Música 2008 en la categoria de Composició.
Polifacètic
Ademés de la seua producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica. Carles Santos fon un artiste polifacètic, pianiste, compositor, pintor i escultor.
Reconeiximents
L'Ajuntament de Vinaròs en l'any 2006 li va concedir, com a reconeiximent a la seua trayectòria artística, el seu nom a un carrer del municipi en el que residia.