Diferència entre les revisions de "Miquel Adlert i Noguerol"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Miquel Adlert i Noguerol | | nom = Miquel Adlert i Noguerol | ||
− | | image = [[Image:Miquel_Adlert.jpg| | + | | image = [[Image:Miquel_Adlert.jpg|250px|'''Miquel Adlert''', escritor i editor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare del [[valencianisme]] modern.]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
Llínea 51: | Llínea 51: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Editors]] | ||
[[Categoria:Editors valencians]] | [[Categoria:Editors valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] |
Revisió de 08:43 26 jun 2021
Miquel Adlert i Noguerol | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Escritor i editor. | ||
Naiximent: | 1911 | ||
Lloc de naiximent: | Paterna, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 1988 | ||
Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, L'Horta, 1911 - Valéncia, 1988) fon un escritor i editor valencià.
Biografia
Miquel Adlert fon membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià Dret i més tart va eixercir com a juge.
En 1935 fon militant d'Acció Nacionalista Valenciana (ACNV). En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, a la volta que contactà en membres de la Lliga Catalana i d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), pero en l'any 1940 fon dissolta per orde governativa.
En l'any 1944 fundà junt a Xavier Casp l'editorial Torre, en la ciutat de Valéncia, que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de la postguerra, aixina com la revista Esclat (1948). En 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament en ell despuix de la publicació del llibre titulat Nosaltres els valencians en 1962.
Als començaments dels anys setanta derivà cap a posicions valencianistes i de defensa de la llengua valenciana, rebujant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions del Regne de Valéncia. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les Normes d'El Puig per a la llengua valenciana.
Obres
- I la pau (1953)
- El salze a la sendera (1953)
- Cor al nu (1956)
- En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977)
- L'espirit juridic del rei Don Jaume (Valéncia, 1980)
- Ventijòl. Narracions (Valéncia, 1982)
- De la meua catacumba (Valéncia, 1984)
- El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
- Del periodisme meu (Valéncia, 1984)
- Semblança del mes. Evocacions de la Valencia de quan yo era jove (Valéncia, 1986)
Vore també
- En defensa de la llengua valenciana
- Acció Nacionalista Valenciana
- Xavier Casp
- Revista Murta
- Valencianisme