Diferència entre les revisions de "Els Minyons"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Fon la revolució de [[1868]] la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. | Fon la revolució de [[1868]] la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. | ||
| + | |||
| + | == Reglament == | ||
| + | |||
| + | El reglament de la Companyia de Minyons valencians establia que: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''...cada escuadra ha de rondar de dia y noche el partido que se señale, procurando tenerle limpio de gente viciosa y sospechosa, y para conseguirlo deberán informarse de los alcaldes de los pueblos por donde transitaren de la gente de mal vivir y perniciosa á la república, é igualmente de los perseguidos por las justicias, tomando sus señas correspondientes para el conocimiento de los sugetos y lugares donde suelen retirarse, y no revelando las personas que hubieren dado las noticias; para que asi con este seguro del secreto se animen á darlas sin exponerse á las desgraciadas resultas que de lo contrario podrían seguírseles.''}} | ||
== Objectius == | == Objectius == | ||
Revisió de 11:00 10 jul 2020
Els Minyons foren un cos de guàrdia contra malfatans del Regne de Valéncia, que es creà en el sigle XVI i es mantingué fins a ben entrat el XIX. Gojà d'uniforme propi en predomini del color blau.
Història
Apareixen documents de l'existència d'esta policia en el sigle XVII. Els Minyons foren creats en l'any 1622 com un cos de vigilància depenent de la Generalitat del Regne de Valéncia. Podem dir que foren la policia valenciana, una milícia foral valenciana, al servici de la Generalitat del Regne de Valéncia.
Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a 1399, denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la ciutat de Valéncia.
Ni Felip V ni el Decret de Nova Planta acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia, Félix de la Croix de Chevrières, l'any 1774, impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.
Fon la revolució de 1868 la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians.
Reglament
El reglament de la Companyia de Minyons valencians establia que:
Objectius
El seus objectius eren el de perseguir a malfatans, lladres i contrabandistes, o a la custòdia dels boscs reals, i ajudar al Justícia. Curiosament, tenien l'obligació de recórrer cada més tot el Regne, ara Comunitat Valenciana, per a “netejar-lo de malfatans”.
Entre les seues atribucions també es trobava la de vigilar els boscs, per lo que alguns els han tendit a identificar com a antecessors de la Guàrdia Civil.
Els malfatans, en el sigle XVIII, eren inicialment, en gran part, grups d'antics maulets que es varen tirar al mont i efectuaven accions delictives; d'ací l'interés dels noves autoritats borbòniques per instaurar cossos regionals de seguritat en tota Espanya. Estos grups incontrolats eren coneguts en el nom de miquelets, denominació que solien rebre en general, en tota la Corona d'Aragó, les milícies de voluntaris que s'organisaven en motiu de conflicte o com a defensa del territori.
Uniforme
Els Minyons disponien d'un uniforme propi i característic on predominava el blau, sobretot en detalls de la casaca i en els pantalons.