Diferència entre les revisions de "Se lo dije a la noche"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 13: Llínea 13:
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
  
El llibre és un poemari romàntic, sensual i eròtic, en pròlecs del noveliste, i també burgalés, Óscar Esquivias; del poeta andorrà Manel Gibert Vallès i del poeta, ensagiste i traductor portugués João Rasteiro, en representació dels tres estats ibèrics. L'epílec corre a càrrec de la rapsoda Susana Fumis. Tanca el llibre Juan Carlos Mestre, Premi Nacional de Poesia [[2009]]. Consta de 69 poesies, totes traduïdes als distints idiomes ibèrics (els oficials i aquells que sense alcançar l'oficialitat, tals com l'[[aragonés]] i l'asturlleonés, són reconeguts per la [[UNESCO]]). Aixina mateix, en el poemari també hi ha traduccions en occità-aranés per ser la llengua vernàcula del [[Vall d'Arán]], en anglés -llengua oficial en [[Gibraltar]]- i en romanó, esta última casi desapareguda entre els gitanos ibèrics en haver segut reemplaçada en el pas dels sigles per les llengües oficials. Crida l'atenció en el poemari la presència del [[murcià]], resultat llingüístic d'una [[koiné]] de llengües que varen conviure en les terres de [[Múrcia]] (encara que no està reconeguda ni goja de protecció institucional, és numerosa la lliteratura en [[murcià]]), i de varis traductors en ladí o [[sefardí]], en homenage als 90.000 sefardís que pese a viure en la diàspora fa més de 500 anys, conserven esta llengua d'orige castellana.
+
El llibre és un poemari romàntic, sensual i eròtic, en pròlecs del noveliste, i també burgalés, Óscar Esquivias; del poeta andorrà Manel Gibert Vallès i del poeta, ensagiste i traductor portugués João Rasteiro, en representació dels tres estats ibèrics. L'epílec corre a càrrec de la rapsoda Susana Fumis. Tanca el llibre Juan Carlos Mestre, Premi Nacional de Poesia [[2009]]. Consta de 69 poesies, totes traduïdes als distints idiomes ibèrics (els oficials i aquells que sense alcançar l'oficialitat, tals com l'[[aragonés]] i l'asturlleonés, són reconeguts per la [[UNESCO]]). Aixina mateix, en el poemari també hi ha traduccions en occità-aranés per ser la llengua vernàcula del [[Vall d'Aran]], en anglés -llengua oficial en [[Gibraltar]]- i en romanó, esta última casi desapareguda entre els gitanos ibèrics en haver segut reemplaçada en el pas dels sigles per les llengües oficials. Crida l'atenció en el poemari la presència del [[murcià]], resultat llingüístic d'una [[koiné]] de llengües que varen conviure en les terres de [[Múrcia]] (encara que no està reconeguda ni goja de protecció institucional, és numerosa la lliteratura en [[murcià]]), i de varis traductors en ladí o [[sefardí]], en homenage als 90.000 sefardís que pese a viure en la diàspora fa més de 500 anys, conserven esta llengua d'orige castellana.
  
 
El llibre també ha contat en la colaboració i participació de persones d'entitats culturals valencianes en els poemes en [[llengua valenciana]].
 
El llibre també ha contat en la colaboració i participació de persones d'entitats culturals valencianes en els poemes en [[llengua valenciana]].

Revisió de 15:35 9 jul 2020

"Se lo dije a la noche"

Se lo dije a la noche és el títul d'un llibre de l'escritor i poeta burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, editat en l'any 2011. El llibre conté poesies de totes les llengües ibèriques, entre elles, la llengua valenciana.

Ficha del llibre

Descripció

El llibre és un poemari romàntic, sensual i eròtic, en pròlecs del noveliste, i també burgalés, Óscar Esquivias; del poeta andorrà Manel Gibert Vallès i del poeta, ensagiste i traductor portugués João Rasteiro, en representació dels tres estats ibèrics. L'epílec corre a càrrec de la rapsoda Susana Fumis. Tanca el llibre Juan Carlos Mestre, Premi Nacional de Poesia 2009. Consta de 69 poesies, totes traduïdes als distints idiomes ibèrics (els oficials i aquells que sense alcançar l'oficialitat, tals com l'aragonés i l'asturlleonés, són reconeguts per la UNESCO). Aixina mateix, en el poemari també hi ha traduccions en occità-aranés per ser la llengua vernàcula del Vall d'Aran, en anglés -llengua oficial en Gibraltar- i en romanó, esta última casi desapareguda entre els gitanos ibèrics en haver segut reemplaçada en el pas dels sigles per les llengües oficials. Crida l'atenció en el poemari la presència del murcià, resultat llingüístic d'una koiné de llengües que varen conviure en les terres de Múrcia (encara que no està reconeguda ni goja de protecció institucional, és numerosa la lliteratura en murcià), i de varis traductors en ladí o sefardí, en homenage als 90.000 sefardís que pese a viure en la diàspora fa més de 500 anys, conserven esta llengua d'orige castellana.

El llibre també ha contat en la colaboració i participació de persones d'entitats culturals valencianes en els poemes en llengua valenciana.

El poemari porta un DVD en 30 cançons en diferents estils musicals (folc, pop, fado, rap, tonada, roc...), en castellà i en les llengües a les que han segut traduïdes, aixina com un total de 151 recitacions, algunes d'elles musicals; poesies que prenen vida pròpia en veus de poetes, escritors, bertsolaris, cantants, actors, periodistes i amants del vers de tots els pobles ibèrics.

El llibre s'ha presentat en diferents ciutats d'Espanya, Portugal, Andorra i Israel, entre elles:

Colboracions valencianes

(Secció per completar)

Vore també

Enllaços externs