Diferència entre les revisions de "Sivella"
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | La '''sivella''' o '''sivilla''' ( | + | [[File:Cinturón de cuero y hebilla Londres, 2015.JPG|thumb|250px|Cinturó en la seua hebilla]] |
+ | |||
+ | La '''sivella''' o '''sivilla''' (del [[llatí]] ''fībĕlla'', var. del clàssic ''fībŭla'', mat. sign.), en [[castellà]] ''hebilla'', és una peça de metal, [[plàstic]], os o un atre material que es posa en l'extrem d'una tira llarga, com ara un [[cinturó]], per a unir-lo en l'atre extrem o en una atra cosa; se tracta d'una espècie d'anella dividida per una barreta en una o més pues articulades que entren en els orificis de la tira llarga o cinturó. Tambe se sol dir '''civella''' com a variant dialectal. | ||
És complement habitual en cinturons, correges, ferrages, cingles, etc. Abans de l'invenció de la [[cremallera]], s'usava per a abotonar calcer i robages. També és freqüent el seu us en bossos, mochiles, rellonges i joyeria de polsera, o com a motiu ornamental. | És complement habitual en cinturons, correges, ferrages, cingles, etc. Abans de l'invenció de la [[cremallera]], s'usava per a abotonar calcer i robages. També és freqüent el seu us en bossos, mochiles, rellonges i joyeria de polsera, o com a motiu ornamental. | ||
− | Foren utilisades en la Grècia antiga i en l'antiga Roma, particularment en vestimenta militar per a cinturons d'espases, cuiraces i el restant d'equipament, aixina com per a fixar la cadira de montar per als cavalls i els seus estreps; es fabricaven en metal, os i marfil. | + | Foren utilisades en la [[Grècia antiga]] i en l'[[antiga Roma]], particularment en vestimenta militar per a cinturons d'espases, cuiraces i el restant d'equipament, aixina com per a fixar la cadira de montar per als [[Cavall|cavalls]] i els seus estreps; es fabricaven en metal, os i marfil. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 11:18 1 jul 2020
La sivella o sivilla (del llatí fībĕlla, var. del clàssic fībŭla, mat. sign.), en castellà hebilla, és una peça de metal, plàstic, os o un atre material que es posa en l'extrem d'una tira llarga, com ara un cinturó, per a unir-lo en l'atre extrem o en una atra cosa; se tracta d'una espècie d'anella dividida per una barreta en una o més pues articulades que entren en els orificis de la tira llarga o cinturó. Tambe se sol dir civella com a variant dialectal.
És complement habitual en cinturons, correges, ferrages, cingles, etc. Abans de l'invenció de la cremallera, s'usava per a abotonar calcer i robages. També és freqüent el seu us en bossos, mochiles, rellonges i joyeria de polsera, o com a motiu ornamental.
Foren utilisades en la Grècia antiga i en l'antiga Roma, particularment en vestimenta militar per a cinturons d'espases, cuiraces i el restant d'equipament, aixina com per a fixar la cadira de montar per als cavalls i els seus estreps; es fabricaven en metal, os i marfil.