Diferència entre les revisions de "El Fadrí"
m |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
És un edifici de planta octogonal, de cinc cossos que corresponen a la base, la cambra del rellonge, la presó, la casa del campaner i la cambra de les campanes (dispón de huit campanes de volta i tres fixes ubicades en el capitell per a marcar els quarts i les hores). El capitell és la part superior del Fadrí que està format per una terrassa coronada per un templet en les tres campanes fixes que marquen les hores. Les campanes tenen els següents noms: Tàfol, Àngels, Jaume, Maria, Vicent, Ana, Joaquina, Cristina, Dolors, Victoria i Lledó. | És un edifici de planta octogonal, de cinc cossos que corresponen a la base, la cambra del rellonge, la presó, la casa del campaner i la cambra de les campanes (dispón de huit campanes de volta i tres fixes ubicades en el capitell per a marcar els quarts i les hores). El capitell és la part superior del Fadrí que està format per una terrassa coronada per un templet en les tres campanes fixes que marquen les hores. Les campanes tenen els següents noms: Tàfol, Àngels, Jaume, Maria, Vicent, Ana, Joaquina, Cristina, Dolors, Victoria i Lledó. | ||
| − | Les seues obres començaren en l'any [[1440]] i finalisaren l'any [[1604]]. En [[1457]] va intervindre el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Despuix d'una llarga paralisació i diverses propostes en [[1593]] intervingueren i finalisaren la torre Francesc Gallança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portugués Damián Méndez en [[1591]]. | + | Les seues obres començaren en l'any [[1440]] i finalisaren l'any [[1604]]. En [[1457]] va intervindre el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Despuix d'una llarga paralisació i diverses propostes en [[1593]] intervingueren i finalisaren la torre Francesc Gallança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portugués Damián Méndez en [[1591]]. |
| − | '''El Fadrí''' és, actualment, el símbol de la Ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon declarat Be d'Interés Cultural, figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. | + | El Fadrí, és un jagant de pedra de 58 metros d'altura, en un diàmetro en la base de 26 m. '''El Fadrí''' és, actualment, el símbol de la Ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon declarat Be d'Interés Cultural, figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 10:26 3 març 2020
El Fadrí és una torre campanar de la ciutat de Castelló de la Plana, en la Comunitat Valenciana. És de propietat municipal i es caracterisa perque està separada de la concatedral (D'ahí el seu nom de El Fadrí), a diferència d'atres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat en la Plaça Major de Castelló, en el centre de la ciutat, junt a la Concatedral de Santa Maria, el Mercat Central i l'Ajuntament de Castelló.
És un edifici de planta octogonal, de cinc cossos que corresponen a la base, la cambra del rellonge, la presó, la casa del campaner i la cambra de les campanes (dispón de huit campanes de volta i tres fixes ubicades en el capitell per a marcar els quarts i les hores). El capitell és la part superior del Fadrí que està format per una terrassa coronada per un templet en les tres campanes fixes que marquen les hores. Les campanes tenen els següents noms: Tàfol, Àngels, Jaume, Maria, Vicent, Ana, Joaquina, Cristina, Dolors, Victoria i Lledó.
Les seues obres començaren en l'any 1440 i finalisaren l'any 1604. En 1457 va intervindre el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Despuix d'una llarga paralisació i diverses propostes en 1593 intervingueren i finalisaren la torre Francesc Gallança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portugués Damián Méndez en 1591.
El Fadrí, és un jagant de pedra de 58 metros d'altura, en un diàmetro en la base de 26 m. El Fadrí és, actualment, el símbol de la Ciutat de Castelló de la Plana. Fon declarat Be d'Interés Cultural, figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.