Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Adsuara"
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
* Cadència [[1920]] | * Cadència [[1920]] | ||
* Dòna en capa [[1921]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] | * Dòna en capa [[1921]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] | ||
| − | * La Càrrega (maternitat) 1923 | + | * La Càrrega (maternitat) [[1923]] |
| − | * Maternitat 1927 | + | * Fauno [[1925]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * Maternitat [[1927]] | ||
| + | * Figura femenina [[1928]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] | ||
* Les Arts [[1929]] | * Les Arts [[1929]] | ||
* La Ciència 1929 | * La Ciència 1929 | ||
Revisió de 17:34 7 gin 2020
| Joan Batiste Adsuara Ramos | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escultor. | ||
| Naiximent: | 1891 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1973 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Batiste Adsuara Ramos, conegut com a Joan Adsuara, (Castelló, 1891 - 1973), fon un escultor valencià.
Biografia
Va nàixer el 31 de juliol de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta, en el si d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.
Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, falta jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any 1973 i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en Madrit. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de Benassal, un poble de la serra castellonenca.
Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any 1920 en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
En l' any 1932 conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en 1961. Va ser director de l'Escola des de 1958 fins a 1963 que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any 1971. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el 17 de giner de 1973.
Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de fusta tallada són exquisites.
Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.
Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: el canvi de sigle, la segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any 1936 i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.
Obra
Monuments
- Monument a Francesc Tàrrega. 1916 Castelló
- Monument al pintor Ribalta. 1927 Castelló
- Monument a Cardona Vives. 1963 Castelló
- Monument a Perot de Granyana. 1959 Castelló
- Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de Madrit
- Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit
- Monument a la Reconquista. 1947 Vigo
- Monument a Vicente Manterola 1949 Sant Sebastià
- Monument a Francisco Aguirre La Serena (Chile)
Obres civils
- La meua Mare (relleu) 1916
- Madrilenya 1917
- Cadència 1920
- Dòna en capa 1921, Museu de Belles Arts de Castelló
- La Càrrega (maternitat) 1923
- Fauno 1925, Museu de Belles Arts de Castelló
- Maternitat 1927
- Figura femenina 1928, Museu de Belles Arts de Castelló
- Les Arts 1929
- La Ciència 1929
- Dòna del Cànter 1934
- Formentera 1955
Obres religioses
- Sant Isidoro en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Sant Pere en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Trona en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Baixrelleu frontal de l'altar major de l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Conjunt del presbiteri en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Inmaculada Concepció Capella Villa Elisa en Benicàssim
- Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló
- Monument al Sagrat Cor de Jesús en Bilbao
- Crist crucificat per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
Reconeiximents
- 1912 Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1920 Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1923 Primer premi en la Bienal de Venècia (Itàlia)
- 1924 Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1929 Premi Nacional d'Escultura
- 1947 Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit