Diferència entre les revisions de "Chinenc tradicional"
m |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El '''chinenc tradicional''' (繁體中文 / 繁体中文 ''fántǐ zhōngwén'' o '''''hant''''' segons [[ISO|ISO 15924]]) és un dels dos conjunts estàndarts de caràcters chinencs impresos. Els caràcters chinencs tradicionals aparegueren en l'aparició de l'escritura clerical durant la [[dinastia Han]], i han estat més o menys estables des del | + | El '''chinenc tradicional''' (繁體中文 / 繁体中文 ''fántǐ zhōngwén'' o '''''hant''''' segons [[ISO|ISO 15924]]) és un dels dos conjunts estàndarts de caràcters chinencs impresos. Els caràcters chinencs tradicionals aparegueren en l'aparició de l'escritura clerical durant la [[dinastia Han]], i han estat més o menys estables des del quint sigle durant les finasties del sur i del nort. El terme "tradicional" és utilisat per a distinguir-los dels [[Chinenc simplificat|caràcters chinencs simplificats]], estandardisats pel govern de la [[República Popular China]] des dels anys [[1950]]. Continuen utilisant-se en [[Taiwan]], [[Hong Kong]], [[Macau]] i també en els [[Estats Units]] i en certs països d'[[Amèrica]], [[Europa]] i en [[Àsia]]-[[Oceà Pacífic|Pacífic]] on hi ha comunitats d'estrangers descendents de chinencs. |
− | Els caràcters tradicionals | + | Els caràcters tradicionals se diuen en chinenc normalment ''fántǐ'' (繁體字 / 繁体字), que lliteralment significa "caràcters de forma complexa". Especialment en Taiwan, algunes persones consideren que els caràcters tradicionals no són "complexos", sino que són els caràcters correctes o ortodoxos, per lo que s'estimen més el terme ''zhèngtǐ'' (正體字, 正体字), que significa "caràcters de forma correcta". El terme habitual en Occident "caràcters tradicionals" no té les connotacions negatives ni positives dels dos térmens chinencs. |
== Vore també == | == Vore també == |
Revisió de 21:25 4 nov 2019
El chinenc tradicional (繁體中文 / 繁体中文 fántǐ zhōngwén o hant segons ISO 15924) és un dels dos conjunts estàndarts de caràcters chinencs impresos. Els caràcters chinencs tradicionals aparegueren en l'aparició de l'escritura clerical durant la dinastia Han, i han estat més o menys estables des del quint sigle durant les finasties del sur i del nort. El terme "tradicional" és utilisat per a distinguir-los dels caràcters chinencs simplificats, estandardisats pel govern de la República Popular China des dels anys 1950. Continuen utilisant-se en Taiwan, Hong Kong, Macau i també en els Estats Units i en certs països d'Amèrica, Europa i en Àsia-Pacífic on hi ha comunitats d'estrangers descendents de chinencs.
Els caràcters tradicionals se diuen en chinenc normalment fántǐ (繁體字 / 繁体字), que lliteralment significa "caràcters de forma complexa". Especialment en Taiwan, algunes persones consideren que els caràcters tradicionals no són "complexos", sino que són els caràcters correctes o ortodoxos, per lo que s'estimen més el terme zhèngtǐ (正體字, 正体字), que significa "caràcters de forma correcta". El terme habitual en Occident "caràcters tradicionals" no té les connotacions negatives ni positives dels dos térmens chinencs.
Vore també
- Simplificació dels caràcters chinencs, on es descriu en detall el diferència entre els caràcters tradicionals i els simplificats.
Enllaços externs
- Portal sobre la China: (espanyol) Chino China, (anglés) Chinese Tools, (francés) Chine Nouvelle
- Curs de caràcters chinencs, en caràcters tradicionals i simplificats (anglés)