Diferència entre les revisions de "Juan García Ripollés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'Cordova' a 'Córdova')
m (Text reemplaça - ' provincia ' a ' província ')
Llínea 216: Llínea 216:
 
[[Categoria:Pintors d'Espanya del segle XX]]
 
[[Categoria:Pintors d'Espanya del segle XX]]
 
[[Categoria:Pintors d'Espanya del segle XXI]]
 
[[Categoria:Pintors d'Espanya del segle XXI]]
[[Categoria:Pintors de la provincia de Castello]]
+
[[Categoria:Pintors de la província de Castello]]
 
[[Categoria:Escultors]]
 
[[Categoria:Escultors]]
 
[[Categoria:Escultors valencians]]
 
[[Categoria:Escultors valencians]]
 
[[Categoria:Escultors d'Espanya del segle XX]]
 
[[Categoria:Escultors d'Espanya del segle XX]]
 
[[Categoria:Escultors d'Espanya del segle XXI]]
 
[[Categoria:Escultors d'Espanya del segle XXI]]

Revisió de 16:29 8 oct 2019

Image de la Plaça del Triumfo de Sevilla, a on pot vore's la Seu i una escultura de Joan Garcia Ripollés.

Joan Garcia Ripollés també conegut com Ripo o Beat Ripo (Alzira, 4 de setembre de 1932), és un pintor i escultor valencià.

Biografia

Naixcut en el nº 32 de la Plaça del Forn d'Alzira, de ben chicotet la seua família se traslladà a Castelló.

Als 12 anys començà a treballar com a aprenent en una empresa de pintura industrial.

Dels 12 als 20 anys acodix per les nits a les classes de dibuix a l'escola d'Arts i Oficis Francesc Ribalta de Castelló.

En 1954 se trasllada a Paris i fixa alli la seua residencia fins 1963.

En 1958 contrau matrimoni en Rosa, en Castelló.

En 1963 naix la seua filla Paloma i torna a viure a Espanya, concretament a Sevilla.

En 1966, viu en Córdova.

En 1967, viu en Chipiona (Cadis), a on naix la seua segona filla, Yerma. Posteriorment se trasllada a Madrit, fixant la seua residencia en Cercedilla (Madrit), a on naix el seu tercer fill, Natalio.

En 1972 retorna a Castelló. Des d'este moment el seu taller-estudi és la masia: una antiga casa de llaurança cridada La Cucala, dins del terme de Borriol, a on s'aplega per un antic camí.

En 1977 viu en Veere (Holanda).

En 2005 rep l'insignia d'or de la ciutat d'Alzira, localitat en la que naixqué. En giner de 2006 dona a l'ajuntament alcireño l'obra El plaer de viure. La capital de la Ribera Alta del Júcar li posarà el seu nom a un carrer.

Des de 2010 residix en Sant Joan de Morà (Castelló de la Plana).

Exposicions

Any Ciutat Galeria/Museu Fira
1958 París Drouand
1959 Nièvre Iglesia Saint-Paul de Tigran Commune de Chaulgnes
1962 Barcelona Museu d'Art Contemporaneu de Barcelona
1963 Sevilla Passarela
1969 Nova York
1973 Madrit Anne Barchet
1973 Ciutat de Mèxic Miranda
1974 Amsterdam D'Eendt
1978 Barcelona Laietana
1978 Madrit El coleccioniste
1982 Valencia Theo
1982 Barcelona Allargares
1984 Madrit D´Eendt Fira ARC
1984 Eindhoven Fundacio Philips
1985 Madrit Estiarte
1985 Valencia Theo
1985 Brusseles BP Gallery
1987 Veere, en Walcheren De Schotse Huizen
1988 Granada Palau de Maraça, Universitat de Granada
1988 Madrit Centre cultural Comte Duc
1988 Valéncia Val i 30 Interarte
1988 Gante Val i 30 Line-Art
1988 Amsterdam Kooring
1989 París SAGA 89 (FIAC Edition) Grand Palais
1989 Basilea ART´89
1990 Castelló de la Plana Escultura de ferro en el Planetari de Castello
1990 París SAGA ´90 (FIAC edition) Grand Palais
1990 Estocolmo Bosquet Art-Fair ´90
1990 Maastricht Husstege The International European Art-Fair ´90
1991 París Bosquet SAGA ´91 (FIAC Edition)
1991 Estocolmo Art-Fair 91-Pabellon Espanyol
1992 Miami Bosquet MIAMI ART ´92, Convention Centre (Art Dic District)
1992 Amsterdam Art-Works
1992 Valéncia Bosquet Interarte
1993 París Dionne SAGA ´93 (FIAC Edition) GRAND PALAIS
1993 Maastricht The International European Art-Fair ´93
1993 's-Hertogenbosch Husstege
1993 Düsseldorf Husstege Art Multiple ´93
1993 Chicago Kass Meridian Gallery
1994 Miami Kass Meridian Gallery MIAMI ART ´94
1994 Evian Club Royal, Sala Rostropovich
1994 Amsterdam Art-Works Bienal Sculpture
1994 Düsseldorf Bosquet i Dionne Art Multiple ´94
1995 Nova York Dionne Art-Expo 95
1995 Veere, en Walcheren Delta-Cultureel
1995 Lausana Paul Valloton i Catherine Niederhauser
1995 Düsseldorf L'Aurora i Dionne Art Multiple ´95
1995 Lausana Catherine Niederhauser
1997 París Dionne
1997 Ulm Fischerplatz Galeria
1997 Ginebra Cigarini
1997 's-Hertogenbosch Husstege
1997 Amsterdam Husstege PA ´97
1997 Lausana Catherine Niederhauser
1997 Berlín Kühn
1998 Vall d'Alba Monument de bronze El Bou de la Vall d'Alba
1998 Bremen Kühn
1998 Amsterdam Art-Works
1998 Münster Schnake
1998 Amsterdam Husstege PA ´98
1998 Saint-Tropez Charles Vasserot
1998 Marbella Josep Colom
1998 Palma de Mallorca Casal Solleric
1998 Düsseldorf Fischerplatz Art Multiple ´98
1999 Ulm Fischerplatz Art Multiple ´99
1999 Düsseldorf Fischerplatz Art Multiple ´99
1999 Múnich In Der Prannerstrasse
1999 Amsterdam Husstege Kunst RAI '99
1999 Ginebra Cigarini
1999 Amsterdam Art-Works
1999 Salou Passeig de les Escultures
1999 Alacant Museu de l'Universitat
1999 Villarreal Museu de la Ciutat
2000 Colonia Fischerplatz Galerie Kunst Köln 2000
2000 Amsterdam Art-Works
2000 's-Hertogenbosch Husstege
2000 Valéncia Palau de l'Almudin
2007 Münster Galerie Michael Nolte
2009 Alacant Art en el carrer

Premis

  • Premi de les Arts de la Comunitat Valenciana, any 2000.

Obres derivades

En juny de 2012 fon anunciada la creació de The Ripos[1], una serie de dibuixos animats per a televisió, orientada al public infantil, realisada per Vidox Mija.

En decembre de 2012 fon publicat el videojuego El malson de Ripollés[2], creat pel grup de desenroll de videojuegos PiX Jocs. Guanyador del primer certamen de desenroll de videojuegos de la ciutat de Castello.

Enllaços externs

Referencies

  1. Cornelles, Vicente (6 de juny de 2012). «El primer desti audiovisual de ‘Els Ripos’ es el public de Chinenca» (en español). El Periodic Mediterraneu. Consultat el 26 d'agost de 2013.
  2. Bataller, Alfonso (21 de decembre de 2012). «Alfonso Bataller entrega els premis del "I Concurs de Noves Tecnologies i Videojuegos"» (en español). Ayuntamiento de Castello. Consultat el 26 d'agost de 2013.