Aqüicultura

Archiu:Aquicultura.jpg

Aqüicultura

La Aqüicultura la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial. Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi han moltes més:

• La aqüicultura artesanal, que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en menuda escala. Font:

• La aqüicultura de menuda escala és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats menudes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font:

• La aqüicultura a mijana escala que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més menudes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició:

• La aqüicultura de gran escala seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font:

• La aqüicultura de microescala, és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt menuda (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font:

• La aqüicultura de macro escala és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font:

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal

Senyes d'interés

Espanya és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En 2011, la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En 2013, les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any 2010.

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en 2007, i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de 2001. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'Unió Europea (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per clòchines (77 per cent), seguits per la orada, truita (arcoiris), llobarro i oblada.

Espanya és un dels productors líders en l'engordixca de tonyina roja de l'Atlàntic, destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a Japó de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el Mediterràneu en 1997, Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de 1995 sobre Poblacions de Peixos de l'ONU i també està obligada des de 1996 per l'Acort de Compliment de la FAO de 1993. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

Sector de producció

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la Península Ibèrica. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta. Dins de l'activitat peixquera extractiva podem considerar tant la peixca comercial des d'embarcació, com el (marisqueo) o la peixca recreativa. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la peixca recreativa continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la peixca comercial en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

• Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada. La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: calada nacional, atres aigües de l'Unió Europea i calades internacionals. En la nacional afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus. El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre lluç, gamba, abadejet, sorell, rap, gall, cigala, llagostí, entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment boqueró, sardina, sorell i cavalla, peixcant també tonyina en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a currican. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a lluç i (rascos) a rap i atres espècies (demersales) en el Cantàbric i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques. Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'Unió Europea, no espanyoles, coneguda comla flota dels trescent està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el lluç, rap, gall, cigala, abadejo, etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any. Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'Unió Europea. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el lluç, brótola, rosada, fletan, [[ralla], rellonge ataronjat, abadejo, etc.); cefalòpods (calamar, pota, polp, etc.; crustàceus: gambes, llagostins, (camarón en castellà, etc.); túnits (tropicals, peix espasa i atres espècies pelágiques afins). El marisqueo és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

• Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: sardina, abadejet, cavalla, boqueró, sorell i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals (llistat, (rabil i patudo)). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

• En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de Lluç, rap, gall, cigala, abadajet, sardina, cavalla, sorell, anchova, tonyina blanca, tonyina roja, peix espasa també nomenat emperador.

• En el calt del Mediterràneu li corresponen el lluç, moll, sardina, gamba roja, boqueró o asseiotó y tonyina roja.

• En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el (fletan), rata*, rajada, abadejo o bacallar i golleta.

• En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el bacallar, rata* i gamba, (en [[castellà camrón).

• En el calat de l'Atlàntic centre oriental cefalòpods, lluç, gamba, sardina, espàrits i túnits tropicals.

• En el calat de l'Atlàntic suroccidental cefalòpods i lluç.

• En el calat de l'Atlàntic suroriental túnits i crustàceus.

• En el calat de l'Oceà Índic túnits i crustàceus.

• En el calat de l'Oceà Pacífic túnits i afins.

Font:

Enllaços externes

Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura