Diferència entre les revisions de "Nutrició"
m (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''nutrició''' és la ciència que estudia els nutrients i atres substàncies alimentàries, i la forma en que el cos les assimila. | La '''nutrició''' és la ciència que estudia els nutrients i atres substàncies alimentàries, i la forma en que el cos les assimila. | ||
| − | + | Soles és possible tindre una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influïxen, com se descomponen per a lliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilisats per a reconstruir infinitat de teixits especialisats i mantindre l'estat general de salut de l'individu. | |
No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidixquen en la salut de grups com ara chiquets i ancians, i de poblacions sanceres que patixen de malnutrició. L'Organisació Mundial de la Salut ([[OMS]]) i alguns països estan donant indicacions precises en quant als nutrients que servixen de guia per a conseguir una dieta equilibrada. | No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidixquen en la salut de grups com ara chiquets i ancians, i de poblacions sanceres que patixen de malnutrició. L'Organisació Mundial de la Salut ([[OMS]]) i alguns països estan donant indicacions precises en quant als nutrients que servixen de guia per a conseguir una dieta equilibrada. | ||
== Nutrició i alimentació == | == Nutrició i alimentació == | ||
| − | Les ciències de la [[nutrició]] estudien la nutrició en | + | Les ciències de la [[nutrició]] estudien la nutrició en sí, el procés biològic en que els organismes assimilen i utilisen els aliments i els líquits per al funcionament, el creiximent i el manteniment de les funcions normals. |
| − | Encara que alimentació i nutrició s'utilisen sovint com a sinònims, són térmens diferents | + | Encara que alimentació i nutrició s'utilisen a sovint com a sinònims, són térmens diferents, puix que: |
| − | *La '''nutrició''' fa referència als nutrients que componen els aliments i comprén un conjunt de fenòmens involuntaris que succeïxen despuix de | + | *La '''nutrició''' fa referència als nutrients que componen els aliments i comprén un conjunt de fenòmens involuntaris que succeïxen despuix de l'ingestió dels aliments, és dir, l'absorció o pas a la [[sanc]] del tubo digestiu dels seus components o nutrients, i la seua assimilació en les cèlules de l'organisme. |
| − | *L'alimentació comprén un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats en el mig socio-cultural i econòmic (mig ambient) i determinen | + | *L'alimentació comprén un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats en el mig socio-cultural i econòmic (mig ambient) i determinen a lo manco en gran part, els hàbits dietètics i estils de vida. |
Una [[nutrició]] adequada és la que cobrix: | Una [[nutrició]] adequada és la que cobrix: | ||
| − | *Els requeriments d'energia a través de | + | *Els requeriments d'energia a través de l'ingestió en les proporcions adequades de nutrients energètics com els [[hidrats de carbono]] i greixos. Estos requeriments energètics estan relacionats en l'activitat física i la despesa energètica de cada u. |
*Els requeriments plàstics o estructurals proporcionats per les [[proteïnes]]. | *Els requeriments plàstics o estructurals proporcionats per les [[proteïnes]]. | ||
*Les necessitats de micronutrients no energètics com les [[vitamines]] i [[minerals]]. | *Les necessitats de micronutrients no energètics com les [[vitamines]] i [[minerals]]. | ||
*La correcta hidratació basada en el consum d'[[aigua]]. | *La correcta hidratació basada en el consum d'[[aigua]]. | ||
*L'ingestió suficient de fibra dietètica. | *L'ingestió suficient de fibra dietètica. | ||
| − | *Les pautes dietètiques correctes | + | *Les pautes dietètiques correctes se representen en la piràmide dels aliments. |
== Funcionament de la nutrició == | == Funcionament de la nutrició == | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
== Història de la '''nutrició''' == | == Història de la '''nutrició''' == | ||
| − | Des de l'aparició de l'home sobre la terra, | + | Des de l'aparició de l'home sobre la terra, les classes d'aliments que este ha tengut d'ingerir per al seu manteniment, ha variat a través dels "temps", pel fet de que es va vore obligat a adaptar-se ad aquells que tenia més pròxims i li era més fàcil obtindre en les escasses ferramentes que posseïa. Com a eixemple, servixca citar els estudis sobre les restes del ser humà més antic trobat fins a la data (nos referim a l'home d'Atapuerca-Burgos) . |
| − | S'ha arribat a la conclusió que era carronyer i disputava els seus "menjars" en atres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la busca de | + | S'ha arribat a la conclusió que era carronyer i disputava els seus "menjars" en atres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la busca de qué menjar, s'anava trobant noves classes a les quals se vea obligat a adequar. La disponibilitat de la caça major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caça menor, del marisc (en algunes àrees) i sobretot de plantes comestibles. Esta fase adaptativa va començar fa vora 100.000 anys. |
| − | Se cita que els últims a patir d'estes restriccions, fa | + | Se cita que els últims a patir d'estes restriccions, fa vora 30.000 anys, han segut els habitants d'unes zones molt determinades (dos regions de l'[[Orient Mig]]). No obstant això, en la [[Península Ibèrica]] fa menys de 20.000 anys (Freeman, [[1981]]) la carn encara suponia més del 50% de la dieta habitual. |
| − | Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, [[1981]]; Trowell, [[1981]]) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suponia una font fixa de proteïnes. Tenim que tindre en conte la gran variabilitat en les sifres | + | Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, [[1981]]; Trowell, [[1981]]) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suponia una font fixa de proteïnes. Tenim que tindre en conte la gran variabilitat en les sifres arreplegades en les collites; lo que comportava una alimentació irregular i a époques de fam. El resultat final de les recoleccions se vea molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difícil lluitar. L'almagasenament de sobrants, en anys bons de producció, tampoc era lo més eficaç. Lo que ocasionava una alimentació irregular. |
| − | + | Lentament la manera de manutenció va anar variant fins als nostres dies, en els quals el coneiximent sobre el tema és major. Pero el quefer no està tancat encara. Seguixen els estudis per a un millor enteniment i per a aportar les solucions adequades. | |
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 21:08 2 oct 2019
La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i atres substàncies alimentàries, i la forma en que el cos les assimila.
Soles és possible tindre una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influïxen, com se descomponen per a lliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilisats per a reconstruir infinitat de teixits especialisats i mantindre l'estat general de salut de l'individu.
No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidixquen en la salut de grups com ara chiquets i ancians, i de poblacions sanceres que patixen de malnutrició. L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i alguns països estan donant indicacions precises en quant als nutrients que servixen de guia per a conseguir una dieta equilibrada.
Nutrició i alimentació
Les ciències de la nutrició estudien la nutrició en sí, el procés biològic en que els organismes assimilen i utilisen els aliments i els líquits per al funcionament, el creiximent i el manteniment de les funcions normals.
Encara que alimentació i nutrició s'utilisen a sovint com a sinònims, són térmens diferents, puix que:
- La nutrició fa referència als nutrients que componen els aliments i comprén un conjunt de fenòmens involuntaris que succeïxen despuix de l'ingestió dels aliments, és dir, l'absorció o pas a la sanc del tubo digestiu dels seus components o nutrients, i la seua assimilació en les cèlules de l'organisme.
- L'alimentació comprén un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats en el mig socio-cultural i econòmic (mig ambient) i determinen a lo manco en gran part, els hàbits dietètics i estils de vida.
Una nutrició adequada és la que cobrix:
- Els requeriments d'energia a través de l'ingestió en les proporcions adequades de nutrients energètics com els hidrats de carbono i greixos. Estos requeriments energètics estan relacionats en l'activitat física i la despesa energètica de cada u.
- Els requeriments plàstics o estructurals proporcionats per les proteïnes.
- Les necessitats de micronutrients no energètics com les vitamines i minerals.
- La correcta hidratació basada en el consum d'aigua.
- L'ingestió suficient de fibra dietètica.
- Les pautes dietètiques correctes se representen en la piràmide dels aliments.
Funcionament de la nutrició
Esquema de la funció de la nutrició
L'aparat digestiu: ingerix i transforma els aliments en nutrients, que passen a la sanc. Expulsa a l'exterior allò que no digerix. L'aparat circulatori: transporta la sanc per tot el cos, a través dels vasos sanguíneus. El cor és l'orgue propulsor. La sanc transporta els nutrients, els gasos respiratoris, les hormones i les substàncies de rebuig de les cèlules.
Els nutrients
Els nutrients són composts químics que contenen els aliments i que les cèlules necessiten per a viure. Les funcions dels nutrients són:
- Energètica: Aporten energia per al funcionament de les cèlules.
- Plàstica o reparadora: Proporcionen components per al creiximent i la renovació de les cèlules que es destruïxen. *Reguladora: Suministren substàncies que controlen les reaccions químiques de les cèlules.
Nutrició i salut
De tots és sabut la dita que una persona és lo que menja. Hi ha múltiples malalties relacionades o provocades per una deficient nutrició, ya siga en cantitat, per excés o defecte, o per mala calitat:
- Aterioscleròsis.
- Alguns càncers.
- Diabetes Mellitus.
- Obesitat.
- Hipertensió arterial.
- Avitaminosis: Són poc freqüents en els països occidentals com el beri-beri, el raquitisme, l'escorbut, la pelagra.
- Desnutrició: Que provoca el síndrome de kwashiorkor.
- Boci endèmic.
- Bulímia nerviosa.
- Anorèxia nerviosa.
Història de la nutrició
Des de l'aparició de l'home sobre la terra, les classes d'aliments que este ha tengut d'ingerir per al seu manteniment, ha variat a través dels "temps", pel fet de que es va vore obligat a adaptar-se ad aquells que tenia més pròxims i li era més fàcil obtindre en les escasses ferramentes que posseïa. Com a eixemple, servixca citar els estudis sobre les restes del ser humà més antic trobat fins a la data (nos referim a l'home d'Atapuerca-Burgos) .
S'ha arribat a la conclusió que era carronyer i disputava els seus "menjars" en atres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la busca de qué menjar, s'anava trobant noves classes a les quals se vea obligat a adequar. La disponibilitat de la caça major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caça menor, del marisc (en algunes àrees) i sobretot de plantes comestibles. Esta fase adaptativa va començar fa vora 100.000 anys.
Se cita que els últims a patir d'estes restriccions, fa vora 30.000 anys, han segut els habitants d'unes zones molt determinades (dos regions de l'Orient Mig). No obstant això, en la Península Ibèrica fa menys de 20.000 anys (Freeman, 1981) la carn encara suponia més del 50% de la dieta habitual.
Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, 1981; Trowell, 1981) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suponia una font fixa de proteïnes. Tenim que tindre en conte la gran variabilitat en les sifres arreplegades en les collites; lo que comportava una alimentació irregular i a époques de fam. El resultat final de les recoleccions se vea molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difícil lluitar. L'almagasenament de sobrants, en anys bons de producció, tampoc era lo més eficaç. Lo que ocasionava una alimentació irregular.
Lentament la manera de manutenció va anar variant fins als nostres dies, en els quals el coneiximent sobre el tema és major. Pero el quefer no està tancat encara. Seguixen els estudis per a un millor enteniment i per a aportar les solucions adequades.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Nutrició de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.