Desert de les Palmes

El Desert de les Palmes

El Desert de les Palmes és un parc natural situat en la comarca de La Plana Alta de la Comunitat Valenciana. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de Castelló, Benicàssim, Borriol, Cabanes i La Pobla Tornesa.

Història

El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen deserts als seus llocs d'oració i retir espiritual i de les Palmes, per la gran cantitat de margalloneres que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any 1694 en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any 1783. El nou convent, va començar a construir-se en 1784 i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any 1835 es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de Benicàssim i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.

Parage natural

Va ser declarat parage natural pel Govern Valencià el 16 d'octubre de 1989. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any 1985 i en 1992 quedant com és evident en poc de bosc salvage.

Orografia

Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la província de Castelló tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del paleozoic. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la Comunitat Valenciana.

Clima

Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en estiu i en un màxim en la primavera d'hivern.

Flora

La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any 1992, a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les sureres i la carrasca, per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'alborcer, el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la margallonera. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres.

Fauna

La fauna de la serra és variada destacant el sapo parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la perdiu, la tórtola, la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el corp. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el porc javalí, la farda, la gineta i la fugina.

Parage d'interés

La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. XVII-XVIII) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-XX). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del Castell de Fadrell o Castell Vell i l'Ermita de la Magdalena, lloc on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria (Romeria de les Canyes, el tercer dumenge de la Quaresma, durant les Festes de la Magdalena, en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre.

Accés

En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'Autopista del Mediterràneu o AP-7 i la N-340 a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar.

Llocs d'interés

• Ermita de la Magdalena
• Castell de Montornés
• Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola"
• Monasteri dels Carmelites
• Font de Sant Josep
• Pic o cim del Bartolo
• Creu del Bartolo
• Font Tallà
• Font de Roc
• Ermita de Les Santes
• Font del Perelló
• Castell de Miravet
• Font de Miravet
• Agulles de Santa Àgueda

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Desert de les Palmes.
• Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - Valencia Bonita