Diferència entre les revisions de "Carles Ros i Hebrera"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' n´' a ' n' ') |
(→Cites) |
||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
{{Cita|Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.}} | {{Cita|Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.}} | ||
| − | * Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano (Valéncia, 1734). Carles Ros. | + | * ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros. |
| − | {{Cita|No perque nostra llengua valenciana | + | {{Cita|No perque nostra llengua valenciana està hui arrimada, puix a penes s'escriu en ella, ham de pensar que es roïn. Pero com ho conten els documents, mai el poble valencià, en sa gran majoria ha deixat de parlar el seu idioma. Donem ara una ràpida ullada al document, per a conéixer l'estat de la llengua per aquells dies...}} |
| − | * | + | * ''Tratat de adages y refrans valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' (Valéncia, 1736). Carles Ros. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 09:13 12 jul 2019
| Naiximent | 1703 Valéncia |
| Mort | 1773 Valéncia |
| Activitat | Notari, escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XVIII |
| Moviment | Precursor del renaiximent lliterari valencià |
| Obres principals | Diccionario valenciano castellano |
Carles Ros i Hebrera (Valéncia, 1703 - 1773) fon un notari que es dedicà a defendre i promoure la llengua valenciana. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la Renaixença valenciana.
Obres
Paper Graciós de Carles Ros, Biblioteca Valenciana.
Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en monosílaps (per eixemple: "No pot dir al lo que yo ou" i "Tu rat, qui tant te faç gran").
- En castellà
- Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734)
- Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752)
- Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732)
- Breve diccionario valenciano castellano (1739)
- Diccionario valenciano castellano (1764)
- Formularios de escrituras publicas (1773)
- Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos
- Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma
- La Procesión del Corpus de Valencia en el siglo XVIII
- Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas
- En valencià
- Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana (1736)
- Romance entretengut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona (1750)
- Rahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secàRahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secà
- Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia (1772)
- Com a editor
- Llibre de les dones de Jaume Roig (1735)
- Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana (1768)
- Atribuïdes
- Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses
Cites
Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisacio, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen mes vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.
Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.
- Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano (Valéncia, 1734). Carles Ros.
No perque nostra llengua valenciana està hui arrimada, puix a penes s'escriu en ella, ham de pensar que es roïn. Pero com ho conten els documents, mai el poble valencià, en sa gran majoria ha deixat de parlar el seu idioma. Donem ara una ràpida ullada al document, per a conéixer l'estat de la llengua per aquells dies...
- Tratat de adages y refrans valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana (Valéncia, 1736). Carles Ros.