Diferència entre les revisions de "Aforro"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Piggy bank2.jpg|right|thumb|La [[vedriola]] és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha | + | [[Archiu:Piggy bank2.jpg|right|thumb|La [[vedriola]] és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passat a simbolisar l'alforro.]] |
[[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per alforrar.]] | [[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per alforrar.]] | ||
| − | L'[[alforro]] És l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en | + | L'[[alforro]] És l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 de abril de 2016 |publicació=Wikipedia, la enciclopedia libre |dataaccés=8 de mayo de 2016}}</ref> En térmens de [[teoria econòmica]] l'alforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments [[financer]]s destinats a incrementar l'alforro que es pretén realisar. |
== Definició i història == | == Definició i història == | ||
| − | L'alforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents | + | L'alforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder alforrar i [[invertir]] a l'hora. L'alforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses i fins i tot nacions. |
| − | Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] | + | Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a alforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'alforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref> |
== Classificació == | == Classificació == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
** L'alforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis, | ** L'alforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis, | ||
** L'alforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat abdós venen donats per: | ** L'alforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat abdós venen donats per: | ||
| − | * L'alforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] alforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal. | + | * L'alforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] alforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 15:56 2 abr 2019
La vedriola és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passat a simbolisar l'alforro.
Tradicionalment, s'ha associat l'avarícia en l'afany desmedit per alforrar.
L'alforro És l'acció de separar una part de l'ingrés mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.[1] En térmens de teoria econòmica l'alforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments financers destinats a incrementar l'alforro que es pretén realisar.
Definició i història
L'alforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder alforrar i invertir a l'hora. L'alforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses i fins i tot nacions.
Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En Egipte i China s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a alforrar eixe be material en el futur. En l'any 1462 se fundà la primera organisació de l'alforro, un mont de pietat, per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els Bancs.[2]
Classificació
L'alforro es pot classificar en alforro privat i en alforro públic.
- L'alforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'estat (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses).
- L'alforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis,
- L'alforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat abdós venen donats per:
- L'alforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'imposts i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura (carreteres, ponts, coleges, hospitals, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'estat alforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un superàvit fiscal, el cas contrari conduiria a un dèficit fiscal.
Vore també
- Desahorro.
- Krugerrand
- Hipótesis de l'ingrés absolut
- Hipótesis de l'ingrés permanent
- Hipótesis del cicle vital
- Hipótesis de l'ingrés relatiu
Referències
- ↑ Plantilla:Cita publicación
- ↑ . Consultat el 30 de julio de 2014.
Enllaços externs
- Ahorro y lujo, capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por Frédéric Bastiat
- La función del ahorro, por Eugen von Böhm-Bawerk
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ahorro de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.