Diferència entre les revisions de "Rafael Ninyoles"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
− | | ocupació = | + | | ocupació = Sociollingüiste |
| data_naix = [[1943]] | | data_naix = [[1943]] | ||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
− | '''Rafael Lluís Ninyoles i Monllor''' ([[Valéncia]], [[1943]]) és un | + | '''Rafael Lluís Ninyoles i Monllor''' ([[Valéncia]], [[1943]]) és un sociollingüiste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], està considerat com un dels pares de la sociollingüística en Catalunya junt a [[Lluís Vicent Aracil]] i Boned. Rafael Ninyoles és llicencià primer en Dret i despuix es doctorà en Sociologia. |
== Biografia == | == Biografia == |
Revisió de 22:47 17 nov 2018
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Sociollingüiste | ||
Naiximent: | 1943 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (Valéncia, 1943) és un sociollingüiste valencià d'ideologia pancatalanista, està considerat com un dels pares de la sociollingüística en Catalunya junt a Lluís Vicent Aracil i Boned. Rafael Ninyoles és llicencià primer en Dret i despuix es doctorà en Sociologia.
Biografia
Estudià el bachillerat en els jesuïtes, on va conéixer a Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Despuix es va llicenciar en Dret i és doctor en Sociologia per l'Universitat de Valéncia.
En l'any 1967 viajà als Estats Units.
Ha segut professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de Valéncia, ha treballat com a expert en la Diputació Provincial de Valéncia i en la Generalitat Valenciana.
Rafael Ninyoles i Aracil varen combatre la tesis del bilingüisme i varen aplicar el concepte de diglosia per a definir la situació llingüística de la població catalana.
Ha publicat artículs en diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Quaderns per al Diàlec o El País sobre el conflicte llingüístic valencià, i ha colaborat en el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. Fon un dels membres fundadors de Unió Democràtica del País Valencià, partit polític desaparegut.
Obra
Ha publicat diverses obres, com:
- L'Opinió pública (1968)
- Conflicte llingüístic valencià (1969)
- Cuatro idiomas para un Estado (1977)
I coordinat atres, com:
- Estructura social al País Valencià (1982)
- La societat valenciana: estructura social i institucions (2000)