Modernisme valencià

El modernisme valencià és la denominació historiogràfica d'un estil principalment arquitectònic, encara que també es desenrolla en atres arts plàstiques (pintura i escultura) i en el disseny i les arts decoratives en el Regne de Valéncia.

Encara que forma part d'una corrent general que sorgix en tota Europa (denominada en cada país com a modernisme, art nouveau, Jugendstil, sezession, etc.), en la Comunitat Valenciana adquirix una personalitat pròpia i diferenciada, influenciat en bona part per la corrent modernista austríaca Sezession.​

Té lloc en distintes ciutats valencianes, dins d'un context d'un gran desenroll industrial, econòmic i urbà. En el cas de Novelda, Burriana, Carcaixent, Alzira o Sueca el desenroll de l'arquitectura modernista estarà lligat a la puixant exportació agrícola del raïm, la taronja o l'arròs. En la ciutat de Valéncia s'alterna l'indústria en l'exportació de la taronja en el port de Valéncia. El cas d'Alcoy és purament industrial, en el que el modernisme estarà molt lligat a l'enorme desenroll de l'indústria alcoyana des de finals del sigle XIX.

Alcoy i Valéncia, per número d'obres, seran les principals ciutats valencianes que més profussament desenrollaren l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Castelló de la Plana, Burriana, Sueca o Carcaixent, són atres focs on es desenrollaren importants eixemples d'arquitectura modernista.

Per un atre costat, hi ha vàries poblacions valencianes que formen part de la Ruta Europea del Modernisme, ​associació europea formada per institucions i governs locals el fi dels quals és la protecció i promoció internacional del patrimoni moderniste. És el cas d'Alcoy, ​Novelda ​i Sueca.

Enllaços externs

• Modernisme valencià en Wikipedia