Diferència entre les revisions de "Emilio Calandín Calandín"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Emili ya destacá de chicotet, puix als 13 anys feu els seus estudis en l'academia de Belles Arts, que completà als 18 anys ([[1888]]) en un aprofitament de sobresalient i completant sa formació en el taller d'imagineria de José Guzmán Guallard. A pesar de les seues excelents notes i haver-se distinguit intentà en [[1899]] obtindre una plaça de professor en l'escola de Sant Carles pero no ho va conseguir. Conseguix més tart, mijan oposició, una pensió o pensionat d'escultura en [[Roma]] fins a l'any [[1901]]. Roma solia ser un lloc a on anaven pensionats els pintors espanyols, per eixemple, [[Pinazo]] fon en l'any [[1876]] i [[Sorolla]] en [[1895]]. | Emili ya destacá de chicotet, puix als 13 anys feu els seus estudis en l'academia de Belles Arts, que completà als 18 anys ([[1888]]) en un aprofitament de sobresalient i completant sa formació en el taller d'imagineria de José Guzmán Guallard. A pesar de les seues excelents notes i haver-se distinguit intentà en [[1899]] obtindre una plaça de professor en l'escola de Sant Carles pero no ho va conseguir. Conseguix més tart, mijan oposició, una pensió o pensionat d'escultura en [[Roma]] fins a l'any [[1901]]. Roma solia ser un lloc a on anaven pensionats els pintors espanyols, per eixemple, [[Pinazo]] fon en l'any [[1876]] i [[Sorolla]] en [[1895]]. | ||
| − | Des de Roma va comunicar dels seus treballs al president de la Diputació de Valéncia, un ''Baixrelleu'', copia de Miguel Angel i figura original d'un ''Chiquet nuet jugant a la trompa''. | + | Des de Roma va comunicar dels seus treballs al president de la Diputació de Valéncia, un ''Baixrelleu'', copia de Miguel Angel i figura original d'un ''Chiquet nuet jugant a la trompa''. En juny de [[1898]] torna de vacacions a Valéncia i es dedica a treballar sobre totes les escultures que troba. Viaja de nou a Roma i comunica més tart els seus nous treballs: ''Psiquis i Cupido'' i dos ''Acadèmies''. |
| + | |||
| + | Un any més tart, en juny de [[1900]], remitix a la Diputació la memòria dels seus treballs efectuats en Roma, dient estes paraules: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''“una estatua modelo en yeso” y he elegido como asunto la celebre figura historica de Vicente Domenech “El Palleter” tipo que es exclusivamente de nuestra tierra y una de sus glorias mas genuinas. El tamaño de la estatua es mayor que el natural pues tiene dos metros la figura sola, sin contar el pedestal''}} | ||
En [[1904]], en el segon intent, obté per oposició una plaça de professor numerari en l'Escola d'Arts i Indústries de Barcelona, en la Llonja. Es va casar en Amparo Guzman, la filla del seu mestre imaginer, i vixqueren en la ciutat de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1919. Del seu matrimoni naixqueren José, Maria, Gertrudis i Emili i una atra chiqueta que va faltar. Durant eixos 15 anys, realisà encàrrecs de disseny i ornamentació i un gran número de medalles que enviava a [[Alemània]] i aixina complementava l'escas sou de professor. | En [[1904]], en el segon intent, obté per oposició una plaça de professor numerari en l'Escola d'Arts i Indústries de Barcelona, en la Llonja. Es va casar en Amparo Guzman, la filla del seu mestre imaginer, i vixqueren en la ciutat de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1919. Del seu matrimoni naixqueren José, Maria, Gertrudis i Emili i una atra chiqueta que va faltar. Durant eixos 15 anys, realisà encàrrecs de disseny i ornamentació i un gran número de medalles que enviava a [[Alemània]] i aixina complementava l'escas sou de professor. | ||
Revisió de 17:45 23 maig 2018
Emilio Calandín Calandín (Valéncia, 1870 - Barcelona, 1919), fon un pintor i escultor valencià.
Biografia
Emilio Calandin naixqué en el si d'una família modesta. El seu yayo patern, José Calandín, era de Set Aigües i s'instalà en la ciutat de Valéncia en busca de treball, establint-se com barber i deixant el negoci el seu fill, també de José (José Calandín), que es casaria més tart en Gertrudis Calandin, que pel seu llinage, estaven relacionats familiarment, pareix ser que cosins.
Emili ya destacá de chicotet, puix als 13 anys feu els seus estudis en l'academia de Belles Arts, que completà als 18 anys (1888) en un aprofitament de sobresalient i completant sa formació en el taller d'imagineria de José Guzmán Guallard. A pesar de les seues excelents notes i haver-se distinguit intentà en 1899 obtindre una plaça de professor en l'escola de Sant Carles pero no ho va conseguir. Conseguix més tart, mijan oposició, una pensió o pensionat d'escultura en Roma fins a l'any 1901. Roma solia ser un lloc a on anaven pensionats els pintors espanyols, per eixemple, Pinazo fon en l'any 1876 i Sorolla en 1895.
Des de Roma va comunicar dels seus treballs al president de la Diputació de Valéncia, un Baixrelleu, copia de Miguel Angel i figura original d'un Chiquet nuet jugant a la trompa. En juny de 1898 torna de vacacions a Valéncia i es dedica a treballar sobre totes les escultures que troba. Viaja de nou a Roma i comunica més tart els seus nous treballs: Psiquis i Cupido i dos Acadèmies.
Un any més tart, en juny de 1900, remitix a la Diputació la memòria dels seus treballs efectuats en Roma, dient estes paraules:
En 1904, en el segon intent, obté per oposició una plaça de professor numerari en l'Escola d'Arts i Indústries de Barcelona, en la Llonja. Es va casar en Amparo Guzman, la filla del seu mestre imaginer, i vixqueren en la ciutat de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1919. Del seu matrimoni naixqueren José, Maria, Gertrudis i Emili i una atra chiqueta que va faltar. Durant eixos 15 anys, realisà encàrrecs de disseny i ornamentació i un gran número de medalles que enviava a Alemània i aixina complementava l'escas sou de professor.
Premis
En l'any 1901 en l'Exposició Internacional de Belles Arts de Madrit conseguix una 2on. i 3a. medalla per la seua obra escultòrica El Palleter i la pintura El sermó de Sant Roc, respectivament.
En l'Exposició regional de 1909 obtingué un premi per la seua escultura Mater Dolorosa que mes tart, en 1911 donaria al Museu de Sant Carles.