Diferència entre les revisions de "Seguritat jurídica"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En resum, la seguritat jurídica és la «''certea del dret''» que té l'individu de modo que la seua situació jurídica no serà modificada més que per procediments regulars i conductes llegals establits, prèvia i degudament publicats. | En resum, la seguritat jurídica és la «''certea del dret''» que té l'individu de modo que la seua situació jurídica no serà modificada més que per procediments regulars i conductes llegals establits, prèvia i degudament publicats. | ||
| − | == | + | == Contengut == |
Són principis típicament derivats de la ''seguritat jurídica'' la [[irretroactivitat]] de la [[llei]], la tipificación llegal dels [[delicte]]s i les [[pena]]s, les [[garanties constitucionals]], la [[cosa jujada]], la caducitat de les accions i la [[prescripció (dret)|prescripció]]. | Són principis típicament derivats de la ''seguritat jurídica'' la [[irretroactivitat]] de la [[llei]], la tipificación llegal dels [[delicte]]s i les [[pena]]s, les [[garanties constitucionals]], la [[cosa jujada]], la caducitat de les accions i la [[prescripció (dret)|prescripció]]. | ||
La irretroactivitat de la llei significa que les disposicions contingudes en les lleis no deuen aplicar-se cap al passat, afectant fets o situacions que es varen presentar abans de la seua vigència, problema que es coneix també com a conflicte de lleis en el temps. En definitiva, tot lo que supon la [[certea del dret]] com a valor o atribut essencial del [[Estat]]. | La irretroactivitat de la llei significa que les disposicions contingudes en les lleis no deuen aplicar-se cap al passat, afectant fets o situacions que es varen presentar abans de la seua vigència, problema que es coneix també com a conflicte de lleis en el temps. En definitiva, tot lo que supon la [[certea del dret]] com a valor o atribut essencial del [[Estat]]. | ||
Revisió de 14:15 22 feb 2018
La seguritat jurídica és un principi del Dret, universalment reconegut, que es basa en la «certea del dret», tant en l'àmbit de la seua publicitat com en la seua aplicació, i que significa la seguritat de que es coneix, o pot conéixer-se, lo previst com prohibit, ordenat o permés pel poder públic.
La paraula seguritat prové de la paraula llatina securitas, la qual deriva de l'adjectiu securus (de secura) que significa estar segurs d'alguna cosa i lliures de contes. El Estat, com a màxim exponent del poder públic i primer regulador de les relacions en societat, no solament establix (o deu establir) les disposicions llegals a seguir, sino que en un sentit més ampli té l'obligació de crear un àmbit general de "seguritat jurídica" en eixercir el poder polític, jurídic i llegislatiu.
La seguritat jurídica és, en el fondo, la garantia donada al individu pel Estat de modo que la seua persona, els seus bens i els seus drets no seran violentats o que, si açò últim aplegara a produir-se, li seran assegurats per la societat, la protecció i reparació dels mateixos. En resum, la seguritat jurídica és la «certea del dret» que té l'individu de modo que la seua situació jurídica no serà modificada més que per procediments regulars i conductes llegals establits, prèvia i degudament publicats.
Contengut
Són principis típicament derivats de la seguritat jurídica la irretroactivitat de la llei, la tipificación llegal dels delictes i les penas, les garanties constitucionals, la cosa jujada, la caducitat de les accions i la prescripció. La irretroactivitat de la llei significa que les disposicions contingudes en les lleis no deuen aplicar-se cap al passat, afectant fets o situacions que es varen presentar abans de la seua vigència, problema que es coneix també com a conflicte de lleis en el temps. En definitiva, tot lo que supon la certea del dret com a valor o atribut essencial del Estat.
Seguritat jurídica per països
En la majoria dels ordenaments jurídics positius, existixen normes vigents ad hoc, especialment destinades a realisar este principi.
Espanya
En Espanya, la seguritat jurídica es troba expressada i compresa en diverses normes en ranc de llei, i està especialment reconeguda i garantisada per l'artícul 9.3 de la vigent Constitució de 1978.
Mèxic
En Mèxic, el concepte de seguritat jurídica deriva d'una série de drets reconeguts en la Constitució de 1917. Té el seu reflex en el dret a l'informació (artícul 6.º), el dret de petició (artícul 8.º), el dret de possessió i portació d'armes (artícul 10), la irretroactivitat de la llei (artícul 14, paràgraf primer), l'exacta aplicació de la llei en matèria penal (artícul 14, paràgraf tercer) i el dret a la llegalitat en matèria civil (artícul 14, paràgraf quart).
Chile
En Chile, l'artícul 7º de la Constitució Política assegura que cap magistratura, cap persona ni grup de persones poden atribuir-se, ni encara a pretext de circumstàncies extraordinàries, una atra autoritat o drets que els que expressament se'ls hagen conferit en virtut de la Constitució o les lleis. Per a resguardar esta norma, tot acte en contravenció a ella és nul i origina les responsabilitats i sancions que la llei senyala. Aixina mateix el seu artícul 19 assegura una série de garanties fonamentals com el dret a la vida, la llibertat personal, la seguritat individual, la defensa i atres llibertats i drets de segona generació.
En tot, el Còdic Civil també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar ignorança de la llei despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot a soles dispondre per a lo futur i no tindrà jamai efecte retroactiu.
Bibliografía
- [1], Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Jurídicas. ISBN 970-32-1580-7.
- Gambier, Beltrán, "Índice para la seguridad jurídica", artículo publicado en la revista Forum de la Fundación Euroamérica, nº 15, Madrid, julio de 2008
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Seguridad jurídica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.