Diferència entre les revisions de "Basílica Menor de Santa María d'Elig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 4: Llínea 4:
 
Les obres es varen iniciar en [[1672]] baix la direcció de [[Francisco Vert]], succeint-li [[Pedro Quintana]] i [[Ferrán Fouquet]]. És un bon eixemple del barroc espanyol.
 
Les obres es varen iniciar en [[1672]] baix la direcció de [[Francisco Vert]], succeint-li [[Pedro Quintana]] i [[Ferrán Fouquet]]. És un bon eixemple del barroc espanyol.
  
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[Arquitectura barroca|barroc]] italianisant de la portada principal, el rococó de les atres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències medievals.
+
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[Arquitectura barroca|barroc]] italianisant de la portada principal, el rococó de les atres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències migevals.
  
 
[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana|Santa Maria D'Elig]]
 
[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana|Santa Maria D'Elig]]

Revisió de 00:20 18 feb 2018

Basílica de Santa María, Elche, España, 2014-07-05, DD 03.JPG

La Archiprestal i Insigne Basílica menor de Santa María' o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunción, està ubicada la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat de Elig (Comunitat Valenciana, Espanya) i construïda en estil barroc entre 1672 i 1784 i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de Múrcia.

Les obres es varen iniciar en 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol.

Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del barroc italianisant de la portada principal, el rococó de les atres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències migevals.