Diferència entre les revisions de "Entalpia"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Entalpia''' (del [[Idioma grec|grec]] ἐνθάλπω [enthálpō], «agregar calor»; format per ἐν [en], «en» i θάλπω [thálpō], «calfar») és una magnitut [[termodinàmica]], simbolisada en la lletra [[H]] mayúscula, la variació de la qual expressa una mesura de la cantitat de [[energia]] absorbida o cedida per un [[sistema termodinàmic]], és dir, la cantitat d'energia que un sistema intercanvia en el seu entorn. | '''Entalpia''' (del [[Idioma grec|grec]] ἐνθάλπω [enthálpō], «agregar calor»; format per ἐν [en], «en» i θάλπω [thálpō], «calfar») és una magnitut [[termodinàmica]], simbolisada en la lletra [[H]] mayúscula, la variació de la qual expressa una mesura de la cantitat de [[energia]] absorbida o cedida per un [[sistema termodinàmic]], és dir, la cantitat d'energia que un sistema intercanvia en el seu entorn. | ||
| − | En l'història de la termodinàmica s'han utilisat distints térmens per a denotar lo que hui coneixem com a «entalpia». Originalment es va pensar que esta paraula va ser creada per [[Émile Clapeyron]] i [[Rudolf Clausius]] a través de la publicació de la relació de Clausius-Clapeyron en ''The Mollier Steam Tables and Diagrams'' de [[1827]], pero el primer que va definir i va utilisar el terme «entalpia» va ser l'holandés [[Heike Kamerlingh Onnes]], a principis del sigle XX.<ref>Howard, Irmgard K. ''"H Is for Enthalpy, Thanks to Heike Kamerlingh Onnes and Alfred W. Porter"'' Journal of Chemical Education, vol. 79, Issue 6, p.697 [http://adsabs.harvard.edu/abs/2002JChEd..79..697H]</ref> | + | En l'història de la termodinàmica s'han utilisat distints térmens per a denotar lo que hui coneixem com a «entalpia». Originalment es va pensar que esta paraula va ser creada per [[Émile Clapeyron]] i [[Rudolf Clausius]] a través de la publicació de la relació de Clausius-Clapeyron en ''The Mollier Steam Tables and Diagrams'' de [[1827]], pero el primer que va definir i va utilisar el terme «entalpia» va ser l'holandés [[Heike Kamerlingh Onnes]], a principis del [[sigle XX]].<ref>Howard, Irmgard K. ''"H Is for Enthalpy, Thanks to Heike Kamerlingh Onnes and Alfred W. Porter"'' Journal of Chemical Education, vol. 79, Issue 6, p.697 [http://adsabs.harvard.edu/abs/2002JChEd..79..697H]</ref> |
En paraules més concretes, és una funció d'estat de la termodinàmica a on la variació permet expressar la cantitat de [[calor]] posat en joc durant una [[procés isobàric|transformació isobàrica]], és dir, a pressió constant en un sistema termodinàmic, tenint en conte que tot objecte conegut es pot entendre com un sistema termodinàmic. Es tracta d'una transformació en el curs de la qual es pot rebre o aportar energia (per eixemple l'utilisada per a un treball mecànic). En este sentit l'entalpia és numèricament igual a la calor intercanviada en l'ambient exterior al sistema en qüestió. | En paraules més concretes, és una funció d'estat de la termodinàmica a on la variació permet expressar la cantitat de [[calor]] posat en joc durant una [[procés isobàric|transformació isobàrica]], és dir, a pressió constant en un sistema termodinàmic, tenint en conte que tot objecte conegut es pot entendre com un sistema termodinàmic. Es tracta d'una transformació en el curs de la qual es pot rebre o aportar energia (per eixemple l'utilisada per a un treball mecànic). En este sentit l'entalpia és numèricament igual a la calor intercanviada en l'ambient exterior al sistema en qüestió. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Dins del [[Sistema Internacional d'Unitats]], l'entalpia es medix habitualment en [[Julio (unitat)|joules]] que, en principi, es va introduir com a unitat de [[Treball (física)|treball]]. | Dins del [[Sistema Internacional d'Unitats]], l'entalpia es medix habitualment en [[Julio (unitat)|joules]] que, en principi, es va introduir com a unitat de [[Treball (física)|treball]]. | ||
| − | El cas més típic d'entalpia és la cridada [[Entalpia#Entalpia termodinàmica|entalpia termodinàmica]]. D'esta cal distinguir la [[funció de Gibbs]], que es correspon en | + | El cas més típic d'entalpia és la cridada [[Entalpia#Entalpia termodinàmica|entalpia termodinàmica]]. D'esta cal distinguir la [[funció de Gibbs]], que es correspon en l'[[entalpia lliure]], mentres que l''''entalpia molar''' és aquella que representa un [[mol]] de la substància constituent del sistema. |
== Entalpia termodinàmica == | == Entalpia termodinàmica == | ||
Revisió de 08:42 15 set 2017
Entalpia (del grec ἐνθάλπω [enthálpō], «agregar calor»; format per ἐν [en], «en» i θάλπω [thálpō], «calfar») és una magnitut termodinàmica, simbolisada en la lletra H mayúscula, la variació de la qual expressa una mesura de la cantitat de energia absorbida o cedida per un sistema termodinàmic, és dir, la cantitat d'energia que un sistema intercanvia en el seu entorn.
En l'història de la termodinàmica s'han utilisat distints térmens per a denotar lo que hui coneixem com a «entalpia». Originalment es va pensar que esta paraula va ser creada per Émile Clapeyron i Rudolf Clausius a través de la publicació de la relació de Clausius-Clapeyron en The Mollier Steam Tables and Diagrams de 1827, pero el primer que va definir i va utilisar el terme «entalpia» va ser l'holandés Heike Kamerlingh Onnes, a principis del sigle XX.[1]
En paraules més concretes, és una funció d'estat de la termodinàmica a on la variació permet expressar la cantitat de calor posat en joc durant una transformació isobàrica, és dir, a pressió constant en un sistema termodinàmic, tenint en conte que tot objecte conegut es pot entendre com un sistema termodinàmic. Es tracta d'una transformació en el curs de la qual es pot rebre o aportar energia (per eixemple l'utilisada per a un treball mecànic). En este sentit l'entalpia és numèricament igual a la calor intercanviada en l'ambient exterior al sistema en qüestió.
Dins del Sistema Internacional d'Unitats, l'entalpia es medix habitualment en joules que, en principi, es va introduir com a unitat de treball.
El cas més típic d'entalpia és la cridada entalpia termodinàmica. D'esta cal distinguir la funció de Gibbs, que es correspon en l'entalpia lliure, mentres que l'entalpia molar és aquella que representa un mol de la substància constituent del sistema.
Entalpia termodinàmica
L'entalpia (simbolisada generalment com a H, també cridada contingut de calor, i calculada en jul en el sistema internacional d'unitats o també en kcal o, si no, dins del sistema anglosaxó: BTU), és una funció d'estat extensiva, que es definix com la transformada de Legendre de l'energia interna en respecte del volum.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Entalpía de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.