Diferència entre les revisions de "Efecte Compton"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
[[Archiu:Compton-effekt1.png|thumb|300px|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]] | [[Archiu:Compton-effekt1.png|thumb|300px|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]] | ||
L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió. | L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió. | ||
| Llínea 7: | Llínea 5: | ||
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]]. | L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]]. | ||
| − | Compton va descobrir este efecte | + | Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure|llinages=Pérez Montiel|nomene=Héctor|enlaceautor=|títul=Física general|url=|fechaacceso=|any=2011|editorial=Grup Editorial Pàtria|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=espanyol|capítul=17}}</ref> |
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en [[1927]]. | Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en [[1927]]. | ||
Revisió de 08:40 24 maig 2017
L'efecte Compton (o dispersió Compton) consistix en l'aument de la llongitut d'ona d'un fotó quan choca en un electró lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.
Descobriment i rellevància històrica
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic Arthur Compton en 1923, quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com quants d'energia i la mecànica relativista de Einstein. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de Planck sobre el cos negre i l'explicació de Albert Einstein del efecte fotoelèctric.
Compton va descobrir este efecte al experimentar en rajos X, els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la teoria quàntica, Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el quant de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.[1]
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el Premi Nobel de Física en 1927.
Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una dualitat ona corpúscul característica de la mecànica quàntica.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Efecto Compton de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.