Diferència entre les revisions de "Illes Hermite"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'signatura' a 'firma')
m
Llínea 1: Llínea 1:
Les '''illes Hermite''' són un archipèlec de [[Chile]] que formen part del gran archipèlec de la [[Terra del Foc,]] localisat en l'extrem meridional d'[[Amèrica del Sur]]. Administrativament pertanyen a la comuna de [[cap d'Hornos]], en la província de l'[[Antàrtida]] Chilena, la capital és Puerto Williams i a la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena. En estes illes està el conegut cap d'Hornos, que es troba a l'illa d'Hornos.
+
Les '''illes Hermite''' són un archipèlec de [[Chile]] que formen part del gran archipèlec de la [[Terra del Fòc]], localisat en l'extrem meridional d'[[Amèrica del Sur]]. Administrativament pertanyen a la comuna de [[cap d'Hornos]], en la província de l'[[Antàrtida]] Chilena, la capital és Puerto Williams i a la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena. En estes illes està el conegut cap d'Hornos, que es troba a l'illa d'Hornos.
  
 
Foren nomenades en honor de l'almirant holandés Jacques L'Hermite ([[1582]]-[[1624]]).
 
Foren nomenades en honor de l'almirant holandés Jacques L'Hermite ([[1582]]-[[1624]]).
  
 
La part de les illes Hermite ubicada a l'orient del meridià del cap d'Hornos (illa Deceit i sector oriental de les illes Herschel i Hornos) fon reclamada per [[Argentina]] com a part del conflicte del Beagle fins a la resolució de la disputa en [[1984]] en la firma del Tractat de Pau i Amistat. Com a legat de la disputa han quedat camps sembrats en mines antipersones instalades per l'Armada de Chile: un a l'illa d'Hornos, dos a l'illa Deceit i un més a l'illa Freycinet.
 
La part de les illes Hermite ubicada a l'orient del meridià del cap d'Hornos (illa Deceit i sector oriental de les illes Herschel i Hornos) fon reclamada per [[Argentina]] com a part del conflicte del Beagle fins a la resolució de la disputa en [[1984]] en la firma del Tractat de Pau i Amistat. Com a legat de la disputa han quedat camps sembrats en mines antipersones instalades per l'Armada de Chile: un a l'illa d'Hornos, dos a l'illa Deceit i un més a l'illa Freycinet.
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==

Revisió de 11:43 27 abr 2017

Les illes Hermite són un archipèlec de Chile que formen part del gran archipèlec de la Terra del Fòc, localisat en l'extrem meridional d'Amèrica del Sur. Administrativament pertanyen a la comuna de cap d'Hornos, en la província de l'Antàrtida Chilena, la capital és Puerto Williams i a la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena. En estes illes està el conegut cap d'Hornos, que es troba a l'illa d'Hornos.

Foren nomenades en honor de l'almirant holandés Jacques L'Hermite (1582-1624).

La part de les illes Hermite ubicada a l'orient del meridià del cap d'Hornos (illa Deceit i sector oriental de les illes Herschel i Hornos) fon reclamada per Argentina com a part del conflicte del Beagle fins a la resolució de la disputa en 1984 en la firma del Tractat de Pau i Amistat. Com a legat de la disputa han quedat camps sembrats en mines antipersones instalades per l'Armada de Chile: un a l'illa d'Hornos, dos a l'illa Deceit i un més a l'illa Freycinet.

Geografia

L'archipèlec compren les següents illes:

  • Illa Hermite: l'illa principal de l'archipèlec, situada a l'extrem nort-oest.
  • Illa Jerdan, una chicoteta illa a l'est d'Hermite, a la part centre-nort.
  • Illa Herschel: a l'est de Jerdan, a la part central.
  • Illa Deceit: la més oriental.
  • Illa d'Hornos: la més meridional, coneguda pel cap d'Hornos.
  • Illa Hall: una chicoteta illa a la part centre-sur.
  • Illots de Maxwell, Saddle, Chanticleer i Arrecife.

L'illa Deceit s'estén al sur-est pel cap Deceit i acaba en una serie d'illots nomenats els illots Deceit, pero també coneguts com "Les dents" o "Les urpes de Deceit". Estes illos Deceit, són menys meridionals que el cap d'Hornos, són sovint més impressionants per als mariners, sobretot en forts vents i mar violenta.

Al nort es troben les illes Wollaston, separades pel canal Franklin, la proximitat del qual fa que siga difícil de distinguir els archipèlecs.