Diferència entre les revisions de "Vilanova de Castelló"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Uiquificar}} | ||
'''Vila-nova de Castelló''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. | '''Vila-nova de Castelló''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 8: | ||
== '''Geografia:''' == | == '''Geografia:''' == | ||
| − | + | Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i a penes | |
| − | sobreïxen alguns | + | sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. La resta del terme es |
| − | + | te a una altitut mijana de 30-40 m. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida. | |
| − | + | El clima és de tipo mediterràneu. | |
| − | + | D de València, s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560 | |
| − | o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la | + | o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del Metro de Valéncia. |
| − | + | Localitats limítrofes. El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats: | |
| − | Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l' | + | |
| + | Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Énova i Senyera, totes elles de la província de | ||
| + | Valéncia. | ||
== '''Història:''' == | == '''Història:''' == | ||
| − | + | El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva. En 1587, Felip II li va concedir la independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent crida des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló. Durant el Segle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual. | |
| − | va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva. En 1587, Felip II li va concedir la independència i el | + | |
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per | En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per | ||
| − | insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, | + | insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de |
| − | la Ribera | + | la Ribera. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | {{Traduït de|es|Villanueva_de_Castellón}} | ||
=='''Economia:'''== | =='''Economia:'''== | ||
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes xicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mitjà del reg amanta la major part del terme, reg motoritzat i a goteig en la muntanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalisses de de qualsevol tipus i dacsa (Actualment en menor quantia). La ramaderia ha desaparegut amb els anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de taronja, i algunes altres activitats menors. | La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes xicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mitjà del reg amanta la major part del terme, reg motoritzat i a goteig en la muntanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalisses de de qualsevol tipus i dacsa (Actualment en menor quantia). La ramaderia ha desaparegut amb els anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de taronja, i algunes altres activitats menors. | ||
Revisió de 19:13 3 maig 2009
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Vila-nova de Castelló és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya.
Pertanyent a la província de Valéncia, esta situat en la comarca de la Ribera Alta.
En construcció.
Geografia:
Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i a penes sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. La resta del terme es te a una altitut mijana de 30-40 m. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.
El clima és de tipo mediterràneu.
D de València, s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560 o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del Metro de Valéncia.
Localitats limítrofes. El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats:
Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Énova i Senyera, totes elles de la província de Valéncia.
Història:
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva. En 1587, Felip II li va concedir la independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent crida des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló. Durant el Segle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de la Ribera.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Villanueva_de_Castellón de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Economia:
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes xicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mitjà del reg amanta la major part del terme, reg motoritzat i a goteig en la muntanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalisses de de qualsevol tipus i dacsa (Actualment en menor quantia). La ramaderia ha desaparegut amb els anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de taronja, i algunes altres activitats menors.
Enllaços externs.
Associacions de Castelló.
- Web Oficial Ajuntament de Vila-nova de Castelló
- www.acicastello.org Publicació Cívica de Participació.
- Auelapinta.com Publicació jove de Vila-nova de Castelló.
- Web de la falla Sant Rafael.
- Web de la falla els Moreretes.
- APO del Centre Ocupacional El Castellet.
- Societat Musical Lira Castellonera.
- Quintet 5 de braç.
- Comparsa CONQUERIDORS DE CASTELLO.
Organismes Oficials Valencians