Diferència entre les revisions de "Vulgarisació de marca"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{atres usos|vulgar}} '''Vulgarisació''', '''marca vulgarisada''' o '''marca d'us comú''' és un terme utilisat en l'àmbit de la propietat industrial per...») |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Vulgarisació''', '''marca vulgarisada''' o '''marca d'us comú''' és un terme utilisat en l'àmbit de la [[propietat industrial]] per a referir-se a algunes [[Marca (registre)|marques registrades]] el nom de les quals s'afiança en la parla popular fins a passar a ser descriptiu del producte o servici genèric i no únicament del producte o servici concret que inicialment protegien; es tracta d'una forma de [[metonímia]] en que una part definix el tot. Com a eixemple, la [[fècula de dacsa]] és coneguda com [[maizena]], una de les marques més importants. Les causes solen ser la [[Monopoli|monopolisació]] del mercat per part de l'empresa que posseïx els drets de la marca, o una excessiva popularitat de la mateixa. Per a alcançar este estatus, generalment deu realisar-se un [[procés jurisdiccional|procés judicial]], iniciat per terceres persones que vegen afectats els seus interessos. | '''Vulgarisació''', '''marca vulgarisada''' o '''marca d'us comú''' és un terme utilisat en l'àmbit de la [[propietat industrial]] per a referir-se a algunes [[Marca (registre)|marques registrades]] el nom de les quals s'afiança en la parla popular fins a passar a ser descriptiu del producte o servici genèric i no únicament del producte o servici concret que inicialment protegien; es tracta d'una forma de [[metonímia]] en que una part definix el tot. Com a eixemple, la [[fècula de dacsa]] és coneguda com [[maizena]], una de les marques més importants. Les causes solen ser la [[Monopoli|monopolisació]] del mercat per part de l'empresa que posseïx els drets de la marca, o una excessiva popularitat de la mateixa. Per a alcançar este estatus, generalment deu realisar-se un [[procés jurisdiccional|procés judicial]], iniciat per terceres persones que vegen afectats els seus interessos. | ||
| − | Eixemples d'estos térmens són ''[[velcro]]'' | + | Eixemples d'estos térmens són ''[[velcro]],'' ''[[Global Gillette|gillette]],'' ''[[post-it]]'', ''[[rimmel]]'', ''[[yo-yo]]'', ''[[kleenex]]'', ''[[jeep]]'', ''[[dónut|dònuts]]'', ''[[Grup Danone|danone]]''{{demostrar}}, ''[[palito de carranc|kanikama]]'', i unes atres. Són especialment importants aquells dels sectors químic i farmacèutic, per eixemple ''[[queroseno]]'', ''[[àcit acetilsalicílico|aspirina]]'', ''[[heroïna]]'' etc. |
No deuen confondre's les marques vulgarisades en les [[marca blanca|marques blanques]] (a voltes denominades ''marques genèriques'') o els [[productes genèrics]], especialment els [[medicament genèric|medicaments genèrics]]. | No deuen confondre's les marques vulgarisades en les [[marca blanca|marques blanques]] (a voltes denominades ''marques genèriques'') o els [[productes genèrics]], especialment els [[medicament genèric|medicaments genèrics]]. | ||
Revisió de 21:09 17 oct 2016
Vulgarisació, marca vulgarisada o marca d'us comú és un terme utilisat en l'àmbit de la propietat industrial per a referir-se a algunes marques registrades el nom de les quals s'afiança en la parla popular fins a passar a ser descriptiu del producte o servici genèric i no únicament del producte o servici concret que inicialment protegien; es tracta d'una forma de metonímia en que una part definix el tot. Com a eixemple, la fècula de dacsa és coneguda com maizena, una de les marques més importants. Les causes solen ser la monopolisació del mercat per part de l'empresa que posseïx els drets de la marca, o una excessiva popularitat de la mateixa. Per a alcançar este estatus, generalment deu realisar-se un procés judicial, iniciat per terceres persones que vegen afectats els seus interessos.
Eixemples d'estos térmens són velcro, gillette, post-it, rimmel, yo-yo, kleenex, jeep, dònuts, danonePlantilla:Demostrar, kanikama, i unes atres. Són especialment importants aquells dels sectors químic i farmacèutic, per eixemple queroseno, aspirina, heroïna etc.
No deuen confondre's les marques vulgarisades en les marques blanques (a voltes denominades marques genèriques) o els productes genèrics, especialment els medicaments genèrics.
Referències
- , Ramón Areces. ISBN 848004456X.
- "Protección marcaria", por Gileni Gómez Muci. Recuperado el 3 de septiembre de 2008.
Vejau també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vulgarización de marca de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.