Diferència entre les revisions de "Organisació territorial dels Estats Units"
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:United States (+overseas), administrative divisions - de - colored (zoom).svg|thumb|350px|Els Estats Units y les seues posesions ultramarines.]] | [[Archiu:United States (+overseas), administrative divisions - de - colored (zoom).svg|thumb|350px|Els Estats Units y les seues posesions ultramarines.]] | ||
| − | '''[[Estats Units d'Amèrica]]''' és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], al sur de [[Canadà]] i al nort de [[Mèxic]]. Posseïx també un estat [[insular]] ([[Hawái]]) i varis territoris en [[Oceania]] i en el [[Mar Carib|Carib]]. | + | '''[[EE.UU.|Estats Units d'Amèrica]]''' és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], al sur de [[Canadà]] i al nort de [[Mèxic]]. Posseïx també un estat [[insular]] ([[Hawái]]) i varis territoris en [[Oceania]] i en el [[Mar Carib|Carib]]. |
| − | Les divisions polític-administratives del país són les molt diverses entitats subnacionals que juntes conformen els Estats Units. La divisió principal és el [[Estat federat|estat]]. Els governs federals i estatals d'els Estats Units operen dins d'un sistema de sobirania en paralel, per | + | Les divisions polític-administratives del país són les molt diverses entitats subnacionals que juntes conformen els Estats Units. La divisió principal és el [[Estat federat|estat]]. Els governs federals i estatals d'els Estats Units operen dins d'un sistema de sobirania en paralel, per lo que els estats no són tècnicament «divisions» creades ''dins'' d'els Estats Units, sino més be les unitats que, junt en el [[districte federal]] i els atres [[Territori nacional|territoris administrats]] pel govern federal, ''componen'' a els Estats Units. |
| − | Els estats solen subdividir-se en [[Comtats d'els Estats Units|comtats]]. En Louisiana s'utilisa el terme [[Parròquia (civil)|parish]] (parròquia) i en Alaska s'utilisa el terme [[Burgo|borough]] (burc), per lo que per a efectes de censos dits térmens són equivalents a comtats en eixos estats. | + | Els estats solen subdividir-se en [[Comtats d'els Estats Units|comtats]]. En [[Louisiana]] s'utilisa el terme [[Parròquia (civil)|parish]] (parròquia) i en [[Alaska]] s'utilisa el terme [[Burgo|borough]] (burc), per lo que per a efectes de censos dits térmens són equivalents a comtats en eixos estats. |
| − | Els comtats i els equivalents a comtats poden subdividir-se en [[Municipi (Estats Units)|townships]] (municipis). En [[Nova Anglaterra]] i Nova York les ciutats són tractades de forma similar a municipis per | + | Els comtats i els equivalents a comtats poden subdividir-se en [[Municipi (Estats Units)|townships]] (municipis). En [[Nova Anglaterra]] i [[Nova York]] les ciutats són tractades de forma similar a municipis per l'[[Oficina del Cens d'Estats Units]]. Ciutats i municipis s'utilisen com a subdivisions de comtats en 20 estats, principalment en el nort-est i mig oest del país.<ref name=census>{{cita web |url=http://www.census.gov/prod/2005pubs/gc021x2.pdf |título=Individual State Descriptions |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=2002 Census of Governments |idioma=inglés |formato=PDF}}</ref> |
| − | Els centres de població poden estar organisats en ciutats incorporades, viles, llogarets i atres tipos de [[municipalitat]]és. Els municipis estan normalment subordinats al govern del comtat, en algunes excepcions. Certes ciutats, per eixemple, s'han fusionat en el govern del seu comtat formant aixina les [[Ciutat-comtat consolidada|ciutats-comtats consolidats]]. En | + | Els centres de població poden estar organisats en ciutats incorporades, viles, llogarets i atres tipos de [[municipalitat]]és. Els municipis estan normalment subordinats al govern del comtat, en algunes excepcions. Certes ciutats, per eixemple, s'han fusionat en el govern del seu comtat formant aixina les [[Ciutat-comtat consolidada|ciutats-comtats consolidats]]. En [[Virginia]] les ciutats [[Ciutat independent|són totalment independents]] del comtat en el que d'atro modo serien una part. En alguns estats, especialment en Nova Anglaterra, les ciutats constituïxen l'unitat primària dels governs locals per baix del nivell estatal, en alguns casos eliminant per complet la necessitat del comtat. |
Fòra dels Estats, atres divisions inclouen el [[districte federal]], àrees insulars administrats pel govern federal, i les reserves índies americanes. El Govern Federal també manté la jurisdicció exclusiva sobre les instalacions militars i les embaixades i consulats nortamericans que es troben en paisos estrangers. Existixen atres divisions especials distints dels de la gobernanza general, eixemples dels quals inclouen els districtes de conservació i els [[Districtes congresionals|districtes del Congrés]]. | Fòra dels Estats, atres divisions inclouen el [[districte federal]], àrees insulars administrats pel govern federal, i les reserves índies americanes. El Govern Federal també manté la jurisdicció exclusiva sobre les instalacions militars i les embaixades i consulats nortamericans que es troben en paisos estrangers. Existixen atres divisions especials distints dels de la gobernanza general, eixemples dels quals inclouen els districtes de conservació i els [[Districtes congresionals|districtes del Congrés]]. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
L'unitat polític-administrativa primària d'els Estats Units és el [[Estat federat|estat]]. Segons numeroses decisions de la Cort Suprema, els 50 estats individuals i els Estats Units en el seu conjunt, són cadascun de jurisdicció sobirana. Els [[Tretze Colónies|13 estats originals]] varen declarar la seua independència del [[Imperi britànic]] en 1776. En 1777 varen establir un govern conjunt baix els [[Artículs de la Confederació]]. La [[Constitució d'els Estats Units]] va reemplaçar els artículs en 1789. La constitució establix l'autoritat del [[govern federal d'els Estats Units]], que inclou el poder de falcar moneda i el maneig de la política exterior. Aixina mateix, la constitució manté la sobirania de cada Estat. La Dècima Esmena de la constitució reforça l'idea de sobirania paralela, declarant que els poders no delegats al govern federal són retinguts pels estats. | L'unitat polític-administrativa primària d'els Estats Units és el [[Estat federat|estat]]. Segons numeroses decisions de la Cort Suprema, els 50 estats individuals i els Estats Units en el seu conjunt, són cadascun de jurisdicció sobirana. Els [[Tretze Colónies|13 estats originals]] varen declarar la seua independència del [[Imperi britànic]] en 1776. En 1777 varen establir un govern conjunt baix els [[Artículs de la Confederació]]. La [[Constitució d'els Estats Units]] va reemplaçar els artículs en 1789. La constitució establix l'autoritat del [[govern federal d'els Estats Units]], que inclou el poder de falcar moneda i el maneig de la política exterior. Aixina mateix, la constitució manté la sobirania de cada Estat. La Dècima Esmena de la constitució reforça l'idea de sobirania paralela, declarant que els poders no delegats al govern federal són retinguts pels estats. | ||
| − | Els 37 estats adicionals varen ser admesos en l'Unió per actes del [[Congrés d'els Estats Units]], començant en Vermont en 1791 i terminant en *Hawái en 1959. | + | Els 37 estats adicionals varen ser admesos en l'Unió per actes del [[Congrés d'els Estats Units]], començant en Vermont en [[1791]] i terminant en *Hawái en [[1959]]. |
La Cort Suprema d'els Estats Units en el [[cas Texas contra *White]] va sostindre que els estats no tenen el dret a la secessió, encara que permetia certa possibilitat de la *divisibilidad «a través de la revolució, o per mig del consentiment dels atres Estats».<ref>{{cita web |url=http://books.google.com/books?id=-IjHbPvp1W0C |título=Creating New States: Theory and Practice of Secession |fechaacceso=22 de enero de 2014 |idioma=inglés |autor=Aleksandar Pavković, Peter Radan |editorial=Ashgate Publishing |año=2007 |página=222}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.law.cornell.edu/supct/html/historics/USSC_CR_0074_0700_ZO.html |título=Texas v. White |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=74 U.S. 700 (1868) en la colección de la Escuela de Leyes de la Universidad de Cornell |idioma=inglés}}</ref> | La Cort Suprema d'els Estats Units en el [[cas Texas contra *White]] va sostindre que els estats no tenen el dret a la secessió, encara que permetia certa possibilitat de la *divisibilidad «a través de la revolució, o per mig del consentiment dels atres Estats».<ref>{{cita web |url=http://books.google.com/books?id=-IjHbPvp1W0C |título=Creating New States: Theory and Practice of Secession |fechaacceso=22 de enero de 2014 |idioma=inglés |autor=Aleksandar Pavković, Peter Radan |editorial=Ashgate Publishing |año=2007 |página=222}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.law.cornell.edu/supct/html/historics/USSC_CR_0074_0700_ZO.html |título=Texas v. White |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=74 U.S. 700 (1868) en la colección de la Escuela de Leyes de la Universidad de Cornell |idioma=inglés}}</ref> | ||
Revisió de 21:09 15 oct 2016
,_administrative_divisions_-_de_-_colored_(zoom).svg)
Estats Units d'Amèrica és un país situat casi en la seua totalitat en Amèrica del Nort, al sur de Canadà i al nort de Mèxic. Posseïx també un estat insular (Hawái) i varis territoris en Oceania i en el Carib.
Les divisions polític-administratives del país són les molt diverses entitats subnacionals que juntes conformen els Estats Units. La divisió principal és el estat. Els governs federals i estatals d'els Estats Units operen dins d'un sistema de sobirania en paralel, per lo que els estats no són tècnicament «divisions» creades dins d'els Estats Units, sino més be les unitats que, junt en el districte federal i els atres territoris administrats pel govern federal, componen a els Estats Units.
Els estats solen subdividir-se en comtats. En Louisiana s'utilisa el terme parish (parròquia) i en Alaska s'utilisa el terme borough (burc), per lo que per a efectes de censos dits térmens són equivalents a comtats en eixos estats.
Els comtats i els equivalents a comtats poden subdividir-se en townships (municipis). En Nova Anglaterra i Nova York les ciutats són tractades de forma similar a municipis per l'Oficina del Cens d'Estats Units. Ciutats i municipis s'utilisen com a subdivisions de comtats en 20 estats, principalment en el nort-est i mig oest del país.[1]
Els centres de població poden estar organisats en ciutats incorporades, viles, llogarets i atres tipos de municipalitatés. Els municipis estan normalment subordinats al govern del comtat, en algunes excepcions. Certes ciutats, per eixemple, s'han fusionat en el govern del seu comtat formant aixina les ciutats-comtats consolidats. En Virginia les ciutats són totalment independents del comtat en el que d'atro modo serien una part. En alguns estats, especialment en Nova Anglaterra, les ciutats constituïxen l'unitat primària dels governs locals per baix del nivell estatal, en alguns casos eliminant per complet la necessitat del comtat.
Fòra dels Estats, atres divisions inclouen el districte federal, àrees insulars administrats pel govern federal, i les reserves índies americanes. El Govern Federal també manté la jurisdicció exclusiva sobre les instalacions militars i les embaixades i consulats nortamericans que es troben en paisos estrangers. Existixen atres divisions especials distints dels de la gobernanza general, eixemples dels quals inclouen els districtes de conservació i els districtes del Congrés.
Els Estats i les seues subdivisions
Estats
- Artícul principal → Estat d'els Estats Units.
L'unitat polític-administrativa primària d'els Estats Units és el estat. Segons numeroses decisions de la Cort Suprema, els 50 estats individuals i els Estats Units en el seu conjunt, són cadascun de jurisdicció sobirana. Els 13 estats originals varen declarar la seua independència del Imperi britànic en 1776. En 1777 varen establir un govern conjunt baix els Artículs de la Confederació. La Constitució d'els Estats Units va reemplaçar els artículs en 1789. La constitució establix l'autoritat del govern federal d'els Estats Units, que inclou el poder de falcar moneda i el maneig de la política exterior. Aixina mateix, la constitució manté la sobirania de cada Estat. La Dècima Esmena de la constitució reforça l'idea de sobirania paralela, declarant que els poders no delegats al govern federal són retinguts pels estats.
Els 37 estats adicionals varen ser admesos en l'Unió per actes del Congrés d'els Estats Units, començant en Vermont en 1791 i terminant en *Hawái en 1959.
La Cort Suprema d'els Estats Units en el cas Texas contra *White va sostindre que els estats no tenen el dret a la secessió, encara que permetia certa possibilitat de la *divisibilidad «a través de la revolució, o per mig del consentiment dels atres Estats».[2][3]
Vore també
- Geografia d'els Estats Units
- Adquisicions territorials d'els Estats Units
- Història territorial d'els Estats Units
- Regions històriques d'els Estats Units
- Regions d'Estats Units
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización territorial de los Estados Unidos de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ «Individual State Descriptions» (en inglés) (PDF). 2002 Census of Governments. Consultat el 22 de enero de 2014.
- ↑ Aleksandar Pavković, Peter Radan (2007). «Creating New States: Theory and Practice of Secession» (en inglés) pág. 222. Ashgate Publishing. Consultat el 22 de enero de 2014.
- ↑ «Texas v. White» (en inglés). 74 U.S. 700 (1868) en la colección de la Escuela de Leyes de la Universidad de Cornell. Consultat el 22 de enero de 2014.