Diferència entre les revisions de "Arròs en fesols i naps"
m (→Elaboració) |
|||
Llínea 37: | Llínea 37: | ||
Este plat, com tots els tradicionals, requerixen molt de temps d'elaboració. El fet de trencar el bull 4 o 5 vegades és per a que els fesols es coguen be per dins. | Este plat, com tots els tradicionals, requerixen molt de temps d'elaboració. El fet de trencar el bull 4 o 5 vegades és per a que els fesols es coguen be per dins. | ||
+ | |||
+ | == Cites == | ||
+ | |||
+ | {{Cites|La creciente aceptación de la paella, hasta adquirir caracteres de universalidad, ha perjudicado a la fama de otros condimentos de arroz que, si no son tan extensamente apreciados, en cambio tienen partidarios acérrimos. | ||
+ | |||
+ | Ejemplo de ello es el que en Lengua Valenciana se llama arros en fesols i naps, y que es un arroz caldoso preparado en una olla, que tiene, efectivamente, judías y nabos, pero también mano u oreja de cerdo cortada en pedazos regulares, tocino salado, morcilla, y diversos ingredientes. El poeta Llorente, que era bastante gastrónomo, escribió, a propósito de este plato, la ponderativa composición que se titula, precisamente, "Arros en fesols i naps".}} | ||
+ | |||
+ | * Francisco Almela y Vives. ''Valencia y su Reino'' (1965). | ||
+ | |||
+ | == Poema de Teodor Llorente == | ||
+ | |||
+ | Arros en fesols i naps | ||
+ | |||
+ | Per l'horta, tocant migdia, | ||
+ | |||
+ | plens d'infantil alegria, | ||
+ | |||
+ | dichosos i satisfets | ||
+ | |||
+ | tornaven a l'alqueria | ||
+ | |||
+ | dos pobres fematers. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | L'un i l'atre, a l'escoltar | ||
+ | |||
+ | les dotze, que en so de queixa | ||
+ | |||
+ | els cridaven a la llar, | ||
+ | |||
+ | tingueren una mateixa | ||
+ | |||
+ | idea, la de dinar. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | Lo mes menut, que li guanya | ||
+ | |||
+ | a l'atre que l'acompanya | ||
+ | |||
+ | en vivor, li digue aixi: | ||
+ | |||
+ | "Si fores lo rei d'Espanya, | ||
+ | |||
+ | ¿que dinaries tu hui?" | ||
+ | |||
+ | |||
+ | Alçant lo front ple d'arrugues | ||
+ | |||
+ | i solcant la llengua pronta, | ||
+ | |||
+ | li contestá: "¿Pues no ho saps? | ||
+ | |||
+ | ¡Quina pregunta mes tonta! | ||
+ | |||
+ | Arros en fesols i naps." | ||
+ | |||
+ | |||
+ | "¿I tu?", afegi lo major. | ||
+ | |||
+ | Lo menut llançá un suspir | ||
+ | |||
+ | i, torcantse la suor, | ||
+ | |||
+ | li replicá: "¿Que he de dir, | ||
+ | |||
+ | si tu has dit ya lo millor?" | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | |||
+ | * [http://valenciacanta.blogspot.com.es/2014/06/teodoro-llorente-arros-en-fesols-i-naps.html Arros en fesols i naps - Valencia canta] | ||
[[Categoria:Gastronomia]] | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Arrossos valencians]] | [[Categoria:Arrossos valencians]] |
Revisió de 15:34 2 oct 2016
L'arròs en fesols i naps és un arròs molt típic i valencià.
Ingredients
- 1/4 kg de fesols.
- 1/2 kg d'arròs.
- penques.
- bleda.
- 1 nap.
- chirivia.
- 1 moniato.
- 1 creïlla.
- 2 botifarres.
- Pebre dolç.
- Safrà.
- Sal.
Elaboració
Es posa l'oli al foc i quan està calent se li tira el pebre dolç, la verdura neta, els fresols i un poc d'aigua. Després se li trenca el bull 4 o 5 vegades, es dir, que bullga. Se li afig una miqueta (un got) d'aigua, i aixina 4 o 5 vegades. Se li tira la sal i l'arròs i quan torne a bollir se li afig el safra i deixem que acabe de coure.
Este plat, com tots els tradicionals, requerixen molt de temps d'elaboració. El fet de trencar el bull 4 o 5 vegades és per a que els fesols es coguen be per dins.
Cites
- Francisco Almela y Vives. Valencia y su Reino (1965).
Poema de Teodor Llorente
Arros en fesols i naps
Per l'horta, tocant migdia,
plens d'infantil alegria,
dichosos i satisfets
tornaven a l'alqueria
dos pobres fematers.
L'un i l'atre, a l'escoltar
les dotze, que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea, la de dinar.
Lo mes menut, que li guanya
a l'atre que l'acompanya
en vivor, li digue aixi:
"Si fores lo rei d'Espanya,
¿que dinaries tu hui?"
Alçant lo front ple d'arrugues
i solcant la llengua pronta,
li contestá: "¿Pues no ho saps?
¡Quina pregunta mes tonta!
Arros en fesols i naps."
"¿I tu?", afegi lo major.
Lo menut llançá un suspir
i, torcantse la suor,
li replicá: "¿Que he de dir,
si tu has dit ya lo millor?"