Culla

Culla és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, en la comarca de L'Alt Maestrat.

Geografia

Culla està situada en plena comarca de l'Alt Maestrat, és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'on es divisa tota la població i les valls que la rodegen.

Culla està situat en plena Serra de Seguras, el seu clima és continental. El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit.

S'accedix a esta localitat des de Castelló de la Plana prenent la CV-10 i despuix la CV-15 i posteriorment la CV-163.

Barris i pedanies

En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població:

• Molinell
• Monllat
• Paulo
• Mel o Pla de la Torreta
• Pla del Sabater
• Riu Sec
• Roques de Llao
• Sales de Matella
• Torre de Matella

Història

Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar.

Fins a l'Edat Mija es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del sigle XIII, i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de Morella per Blasco de Alagón en 1233. Jaume I va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'11 de maig de 1235.

I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del Cristianisme.

Culla va rebre la seua Carta Pobla en 23 de març de l'any 1244, de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor.

Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de 1264, Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en 1303, este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos.

En 1312 el Papa Clement V va dissoldre el Temple, i des de 1317 les seues possessions en la Corona d'Aragó varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'Ares i de Peníscola, i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al sigle XVIII.

En el sigle XIV es va formar la Setena de Culla o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vilar de Canes i la La Torre d'En Basora. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a mijan el sigle XIX.

En el sigle XVIII es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010
1.010	946	918	844	811	771	723	697	677	651	669	650	637	633

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (armeler, avellaner, olivar, vinya i cereals) i en la ganaderia. La ganaderia predominant és extensiva (oví, caprí, vacú), i en menor mesura intensiva (porcí, avícola i apícola).

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Rafael Rull Miralles	n/d
1983 - 1987	Francisco-Hortelano Edo Roig	n/d
1987 - 1991	Nicomedes Bellés Orenga	n/d
1991 - 1995	Juan-Miguel Alcácer Bellés	n/d
1995 - 1999	Manuel Traver Beltrán	n/d
1999 - 2003	Luis Moliner Miralles	n/d
2003 - 2007	Luis Moliner Miralles	n/d
2007 - 2011	José Francisco Bellés Porcar	n/d
2011 - 2015	José Francisco Bellés Porcar	n/d
2015 - 2019	Víctor Fabregat Tena	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d