Diferència entre les revisions de "Consulat del Mar"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Consulats del mar en lo mon == | == Consulats del mar en lo mon == | ||
| − | El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del | + | El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref> |
| − | La creació dels | + | La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us a Barcelona.<ref name="lluisvives_5" /> |
=== En la Corona d'Aragó === | === En la Corona d'Aragó === | ||
| − | *[[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el | + | *[[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el Consulat en [[Valéncia]]. |
| − | *[[1326]] creació del | + | *[[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref> |
| − | *[[1347]] Fundació del | + | *[[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" /> |
| − | *[[1363]] Fundació del | + | *[[1363]] Fundació del Consulat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" /> |
| − | *[[1385]] Fundació del | + | *[[1385]] Fundació del Consulat del Mar en [[Girona]]. |
| − | *[[1387]] Fundació del | + | *[[1387]] Fundació del Consulat del Mar en [[Perpinyà]].<ref name="cardona" /> |
| − | *[[1443]] Fundació del | + | *[[1443]] Fundació del Consulat del Mar en [[Sant Feliu de Guíxols]]. |
| − | *[[1785]] Fundació del | + | *[[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Alacant]]. |
=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella === | === Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella === | ||
| − | *[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos'' coneguda com '' | + | *[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos'' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de Burgos''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref> |
| − | *[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]'' o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se '' | + | *[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]'' o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consulat de Bilbao''.<ref name=ingeba/> |
| − | *[[1543]] Fundació del | + | *[[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref> |
| − | *[[1682]] Fundació del | + | *[[1682]] Fundació del Consulat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana |
En la seua perspectiva històrica</ref> | En la seua perspectiva històrica</ref> | ||
| − | *[[1783]] es crega el | + | *[[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]]'' |
| − | *[[1785]] Fundació del | + | *[[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref> |
*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]]. | *[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]]. | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
== Conseqüències == | == Conseqüències == | ||
| − | L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, en els consolats del Mar per tot Europa, va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta | + | L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, en els consolats del Mar per tot Europa, va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'', transcendira les fronteres polítiques en tot el Mediterràneu i el llevant de l'Atlàntic. El ''Llibre del Consulat del mar'', elaborat sobre les basses dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]]. |
| − | En l'arribada de la imprenta, en [[1484]] es va realisar la primera edició en [[Valéncia]]. Escrit originàriament en [[llengua valenciana]], el Llibre del | + | En l'arribada de la imprenta, en [[1484]] es va realisar la primera edició en [[Valéncia]]. Escrit originàriament en [[llengua valenciana]], el Llibre del Consulat del Mar es va traduir al [[idioma italiano|italiano]], [[idioma francés|francés]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma español|castellano]] i a atres llengües ya que durant sigles fon la base de la llegislació naval mercantil en numerosos països, inclús en temps moderns. |
| − | En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), van ser suprimits tots els consolats del Mar en la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona. Les normes del Llibre del | + | En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), van ser suprimits tots els consolats del Mar en la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona. Les normes del Llibre del Consulat del Mar van estar vigents a Espanya fins a [[1829]], data en que van ser substituïdes pel còdic de comerç [[España|español]], inspirat en la llegislació [[Francia|francesa]]. |
| − | == El ''Llibre del | + | == El ''Llibre del consulat de Mar'' == |
L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/> | L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/> | ||
| − | A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del | + | A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia sigut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/> |
| − | El mèrit del llibre del | + | El mèrit del llibre del Consulat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/> |
A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També a Barcelona existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''. | A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També a Barcelona existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''. | ||
| − | Fins a la redacció de ''l'Ordonnance de la Marine'' en [[França]] en [[1681]],<ref>[http://editions.larcier.Com/resources/titles/28044100927430/extres/Avant-propos.Pdf Code maritime. Avant-propos]</ref> el ''Llibre del | + | Fins a la redacció de ''l'Ordonnance de la Marine'' en [[França]] en [[1681]],<ref>[http://editions.larcier.Com/resources/titles/28044100927430/extres/Avant-propos.Pdf Code maritime. Avant-propos]</ref> el ''Llibre del Consulat del Mar'' fon un còdic de dret marítim vigent en tot el [[Mediterràneu]]. En [[Espanya]] va seguir en us fins a la implantción del ''[[Còdic de Comerç]]''. Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les ''Taules Amalfitanas'', que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en [[República amalfitana|Amalfi]],<ref>[http://www.historyoflaw.info/maritime-law-history.Html Maritime Law history]</ref> |
I que es van vore substituïdes per ell. | I que es van vore substituïdes per ell. | ||
| − | == | + | ==Consulat del Mar Valéncià de 1407== |
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref> | És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref> | ||
Revisió de 14:53 18 abr 2009
El Consulat del Mar era una institució jurídic-mercantil medieval formada per un Prior i diversos cònsuls la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de la institució és mediterràneu, sent el primer el de Trani (Itàlia), de 1063, estenent-se la institució ràpidament a Pisa, Messina, Chipre, Constantinopla, Venècia, Montpeller, Valéncia (1283), Mallorca (1343), Barcelona (1347), Perpinyà i Malta (sigle XVII).[1] Actualment hi ha un Consolat del mar de Barcelona que és part de la Cambra de Comerç de Barcelona, la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:
En les controvèrsies i desavinencies de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el Consolat del mar com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com Lliure del consolat de Mar.
Antecedents
La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la Corona d'Aragó va impulsar una expansió cap a tots els racons del Mediterràneu i més allà, arribant fins a l'Atlàntic (sigle X). Esta expansió va donar com a resultat una serie de rutes que partien cap a tots els ports coneguts (sigle XIII. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:
- La ruta del nort de Àfrica (Tunis, Alger, Trípoli) en el transport de or i esclaus.
- La ruta de les illes (Mallorca, Sicília, Sardenya...), en el transport de sal i blat.
- La ruta de Bisanci (fins a Constantinoble), en el transport del cotó, espècias'i esclaus.
- La ruta d'Ultramar (Chipre, Tir, Damasc, Alexandria), era la gran ruta de les espècies.
- La ruta d'Occident (fins a Bruges) des d'on es distribuïen els productes orientals a tota Europa.
Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, van fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per piratas sarraís'o corsaris genoveses i venecians.
Consulats del mar en lo mon
El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de Pere III, concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,[2][3] qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.[4]
La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.[5] En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us a Barcelona.[5]
En la Corona d'Aragó
- 1283 Pedro III crea el Consulat en Valéncia.
- 1326 creació del consulat en Mallorca per l'infant Felipe, tutor de Jaume III de Mallorca,[6] confirmat en 1343 per Pedro el Cerimoniós[6]
- 1347 Fundació del Consulat del Mar en Barcelona.[3]
- 1363 Fundació del Consulat del Mar en Tortosa.[3]
- 1385 Fundació del Consulat del Mar en Girona.
- 1387 Fundació del Consulat del Mar en Perpinyà.[3]
- 1443 Fundació del Consulat del Mar en Sant Feliu de Guíxols.
- 1785 Fundació del Consulat del Mar de Alacant.
Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella
- 1494 Fundació de la Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos coneguda com Consulat de Burgos que substituïx a la Universitat de Mercaders de Burgos. Esta organisació substituïx a la Germandat dels marenys.[7]
- 1511 La Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de Bilbao o Confraria de marejadors de Bilbao passa a denominar-se Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de Bilbao, o, de forma resumida, Consulat de Bilbao.[7]
- 1543 Fundació del Consulat de mercaders de Sevilla.[8]
- 1682 Fundació del Consulat de Sant Sebastià.[9]
- 1783 es crega el nomenat Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de Santander
- 1785 Fundació del Consulat del Mar de Màlaga.[10]
- 1785 es crega el Real Consolat de La Corunya.
En atres ciutats mediterrànees
- 1063 Consulat del Mar en Trani.[1]
- Consulat del Mar en Pisa.[1]
- Consulat del Mar en Messina.[1]
- Consulat del Mar en Chipre.[1]
- Consulat del Mar en Constantinopla.[1]
- Consulat del Mar en Venècia.[1]
- Mijan del S. XII Rogelio I de Sicília concedix un consulat a Messina, en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat[5]
- 1250 consulat del Mar en Gènova, s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil[5]
- Consulat del Mar en Venècia[5]
- 1448 El 23 de juny es crega el Tribunal de commerce en Niça en autoritat per a resoldre conflictes comercials tant terrestres com marítims[11]
- 1463 Fundació del Consulat del Mar en Montpeller.[1]
- 1474 Fundació del Consulat del Mar en Marsella. cita requerida
- 1626 El 26 de març es crega el Consolat de la mer en Niça.[11][12]
- Sigle XVII Consulat del Mar en Malta.[1]
Conseqüències
L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, en els consolats del Mar per tot Europa, va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de Llibre del Consolat del mar, transcendira les fronteres polítiques en tot el Mediterràneu i el llevant de l'Atlàntic. El Llibre del Consulat del mar, elaborat sobre les basses dels costums marítims mediterràneus,[13] fon compilat entre 1260 i 1270 i la seua redacció definitiva és de 1350.
En l'arribada de la imprenta, en 1484 es va realisar la primera edició en Valéncia. Escrit originàriament en llengua valenciana, el Llibre del Consulat del Mar es va traduir al italiano, francés, inglés, castellano i a atres llengües ya que durant sigles fon la base de la llegislació naval mercantil en numerosos països, inclús en temps moderns.
En els decrets de Nova Planta (1707-1716), van ser suprimits tots els consolats del Mar en la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona. Les normes del Llibre del Consulat del Mar van estar vigents a Espanya fins a 1829, data en que van ser substituïdes pel còdic de comerç español, inspirat en la llegislació francesa.
El Llibre del consulat de Mar
L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: França (Marsella), Espanya (Valéncia, Barcelona i Tortosa) e Itàlia (Pisa).[1]
A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia sigut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència pisana, va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el sardo Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la latina que este havia estudiat, sino que estava escrita en provençal. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les Lletra de canvi deduïx que és anterior a la primera mitat del sigle XIII.[1]
El mèrit del llibre del Consulat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.[13]
A l'establir el rei Pere III d'Aragó el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven costums de mar. També a Barcelona existien atres normes marítimes denominades Ordenacions de Ribera, que eren el que hui se nomenaria 'Normes de Policia del Port i Aigües Litorals.
Fins a la redacció de l'Ordonnance de la Marine en França en 1681,[14] el Llibre del Consulat del Mar fon un còdic de dret marítim vigent en tot el Mediterràneu. En Espanya va seguir en us fins a la implantción del Còdic de Comerç. Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les Taules Amalfitanas, que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en Amalfi,[15] I que es van vore substituïdes per ell.
Consulat del Mar Valéncià de 1407
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. [16]
El manuscrit original és conservat en l'Archiu Municipal de Valéncia. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.[17]
Hi ha diverses còpies manuscrites medievals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vistes artístic és le citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en 1407, conservat el l'Archiu Històric Municipal de Valéncia.[18][19]
Edició barcelonina de 1494 (Prefaci de Francesc Celelles)
La part I consistix en 43 capítuls que prescriuen els mètodos per a triar els cònsuls del Mar i els juges d'Apelació en Valéncia, les competències jurídiques de cada u, i les regulacions procedimentals de les adjudicacions de cassos portats davant d'ells. Els artículs 44 i 45 van ser descartats, provablement per illegibles, i es referien a carregaments en direcció a Alexandria[20]
La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any 1343. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. Al manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en Paris, la següent inscripció apareix al final de l'article 217: "El llibre acaba ací. Gloria a Jesus Crist. Amen"[20]
Primers advocats
L'article 43 prescriu el jurament d'ofici per als advocats de Mallorca, decretat per Jaume I d'Aragó, i promulgat abans de l'any 1275. No se sap ni quan ni per qui fon impost este jurament als advocats de Barcelona i atres ciutats.[20]
atres edicions
Una de les més completes és la de 1914 deguda a Moliné i Brasés que no arreplega només l'antics costums anteriors a la primera compilació, havent sigut completat en aportacions posteriors. Conté:[1]
- El reglament dels cònsuls de mar de Valéncia. (1 a 45)
- Els costums marítims de Barcelona (46 a 297)
- Les ordenacions per a barcos armats que vagen al cors i per a armades que ixquen a la mar (298 a 334)
- El cronicó de les promulgacions.
- Els capítuls del Rei El senyor Pere (1 a 40)
- Les ordenacions dels conselleres de Barcelona per al Consolat del Mar de Sicília
- Les ordenacions dels conselleres de Barcelona sobre fets marítims del 21 de novembre de 1435
- Lleis i ordenacions del Recognoverunt ProProceres sobre cassos marítims i mercantils.
- Les ordenacions dels conselleres de Barcelona sobre segurs marítims.
- Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de Barcelona del 8 d'octubre de 1481.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)
- ↑ José Hinojosa Montalvo. «Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande». cervantesvirtual.com. Consultat el 2008-04-02.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història) (1987). «El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia». Cardona Vives associacio(sic) cultural. Consultat el 2008-04-02.
- ↑ . Biblioteca virtual Joan Lluís Vives. Consultat el 2008-04-06.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")». Biblioteca virtual Joan Lluís Vives. Consultat el 2008-04-06.
- ↑ 6,0 6,1 Cambra de Comerç de Barcelona (ed.): . Consultat el 2008-08-08.
- ↑ 7,0 7,1 GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA
- ↑ Casa de Contractació i Consulat de Sevilla
- ↑ [http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana En la seua perspectiva històrica
- ↑ La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787
- ↑ 11,0 11,1 Li tribunal de commerce de Nice
- ↑ Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes
- ↑ 13,0 13,1 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar
- ↑ Code maritime. Avant-propos
- ↑ Maritime Law history
- ↑ Facsímil del manuscrit de 1407
- ↑ Rita Barberá entrega còpia en Biblioteca de Washington
- ↑ «Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media». Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991 (1991). Consultat el 2008-04-07.
- ↑ «Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I». Consultat el 2008-04-07.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 «(en) The Consulate of the Siga and Related Documents Library of Iberian Resources online» (1974). Consultat el 2008-04-02.