Diferència entre les revisions de "Maleabilitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 7: Llínea 7:
 
L'element conegut més '''maleable''' és l'[[or]], que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el [[platí]], l'[[argent]], el [[coure]], el [[ferro]] i l'[[alumini]]<ref>González Cabrera, Víctor Manuel (1996). ''Física fundamental''. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. [http://books.google.es/books?id=_NG9v8h7-LIC&pg=PA105 105]-106.</ref>
 
L'element conegut més '''maleable''' és l'[[or]], que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el [[platí]], l'[[argent]], el [[coure]], el [[ferro]] i l'[[alumini]]<ref>González Cabrera, Víctor Manuel (1996). ''Física fundamental''. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. [http://books.google.es/books?id=_NG9v8h7-LIC&pg=PA105 105]-106.</ref>
  
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
*[[Laminació]]
 
*[[Laminació]]
*[[Coeficient
+
*[[Coeficient]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 09:34 9 set 2016

La maleabilitat del or permet obtindre pa d'or.
Erro al crear miniatura:
Rollo de paper d'alumini, con micrómetro mostrant un espesor de 0,013 mm.

La maleabilitat és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de descompressió sense trencar-se. A diferència de la ductilitat, que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.[1]

L'element conegut més maleable és l'or, que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el platí, l'argent, el coure, el ferro i l'alumini[2]

Vore també

Referències

Plantilla:Llistaref

  1. Anusavice, Kenneth J. (2004). Phillips la ciencia de los materiales dentales. Elsevier España. ISBN 9788481747461. Págs 95-96.
  2. González Cabrera, Víctor Manuel (1996). Física fundamental. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. 105-106.