Diferència entre les revisions de "Pedro José Gómez-Ferrer Martí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 32: Llínea 32:
  
 
* [http://www.levante-emv.com/opinion/2012/01/27/e-doctor-gomez-ferrer-marti/876174.html El doctor Gómez-Ferrer Martí - Levante]
 
* [http://www.levante-emv.com/opinion/2012/01/27/e-doctor-gomez-ferrer-marti/876174.html El doctor Gómez-Ferrer Martí - Levante]
 +
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Meges valencians]]

Revisió de 11:17 31 ago 2016

Pedro José Gómez-Ferrer Martí (Valéncia, 24 d'abril de 1891- 15 de giner de 1954). Mege valencià.

Biografia

Naixcut el 24 d'abril de 1891 frut del matrimoni entre l'eminent pediatra valencià Ramón Gómez Ferrer i d'Amparo Martí Martínez. A causa d'un difícil part la seua mare fallix als quatre dies del seu naiximent. El fill primogènit del doctor Gómez Ferrer pronte destaca en els estudis inclinant-se per la Medicina com el seu pare, obtenint varis premis extraordinaris, llicenciant-se en Medicina i Cirugia en 1914. Viaja a Madrit on obté el títul de doctor en Medicina. Es va especialisar en les malalties dels chiquets i mentals.

El seu pare es va tornar a casar en l'any 1904 en Clara Yagüe Frutos, i Pedro tindrà dos germans més, Clara i Rafael. El seu germà Rafael també estudiarà medicina.

A lo llarc de la seua vida va ser nomenat professor agregat de l'Institut de Medicina Llegal, Toxicologia i Siquiatria de Madrit, professor encarregat de l'ensenyança de Psicologia de la Facultat de Medicina de Valéncia, també professor de l'Institut d'estudis penals de la Facultat de Dret de Valéncia, professor de l'Institució per a l'Ensenyança de la Dòna.

Completa la seua formació en la llicenciatura en Filosofia i Lletres en un magnífic expedient. Persona molt versàtil ademés és un investigador, conferenciant, publiciste, en àmplia formació, molt interessat en els temes valencians.

És director del Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. També va ser conseller de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Valéncia, soci fundador i president de la Societat Filharmònica de Valéncia

Va eixercitar varis càrrecs en entitats benèfiques de Valéncia, moltes d'elles com a mèdic, com en l'Asil de Sant Joan Batiste, Sanatori de la Malvarrosa, Tribunal Tutelar de Menors, mèdic director de l'escola de Reforma de Burjassot, professor de l'Escola d'Artesans i un llarc etcétera. En consulta privada on atén pacients centrant-se en l'especialitat de malalties mentals. També va organisar i va perfeccionar el Laboratori de Sicotècnia de la colónia reformatori de Sant Vicent Ferrer.

A la mort del seu pare s'oferix a dirigir la revista La Medicina Valenciana, publicació propietat de la família i el director de la qual era son pare, Ramón.

El 1927 s'unixen els llinages del seu pare passant a cridar-se Gómez-Ferrer. Pedro es casa el 6 d'abril de 1931 en Concepción Górriz Puchades, tenen una filla, Concepción, qui en el temps estudiarà Medicina, especialisant-se en Siquiatria Infantil.

L'any 1928, el doctor Gómez-Ferrer participa en la película Valéncia, protectora de l'infància, molts són els seus estudis sobre Siquiatria i Psicologia, alguns analisant la particularitat dels valencians: Els tipos sicològics del poble valencià i la seua representació en el teatre d'Escalante, Psicologia del poble valencià segons les noveles de Blasco Ibáñez, Lluis Vives i l'infància desvalguda.

Pedro està decidit a reprendre l'idea del seu pare d'un Hospital Infantil per a Valéncia, per ad això es crea la Fundació Ciutat Jardí La nostra Senyora dels Desamparats i junt en l'alcalde de Valéncia, Baltasar Rull, cunyat seu en haver-se casat en la seua germana Clara, i demés personalitats del moment, efectuen una série d'actuacions en este sentit, celebren concerts benèfics, recapten diners, fins i tot s'apleguen a replantejar els terrenys, pero problemes burocràtics ralentisen el proyecte.

En 1954, el 15 de giner, fallix a l'edat de 62 anys, les seues restes reposen junt als de la seua mare en el cementeri de Valéncia.

Reconeiximents

Com diu el seu nebot, Baltasar Torralba Rull: Pedro, és una d'eixes personalitats valencianes a les que no se'ls ha reconegut en la seua exacta mesura la seua importància tant en l'àmbit mèdic, com a cultural i social. Potser l'ombra d'un pare en tant pes específic fera que no se li valorara lo molt que va donar de si mateixa, sempre comparat, tal volta, obligat a estar a l'altura del seu progenitor.

Referències