Diferència entre les revisions de "Manuel Maciá Sempere"
m (Text reemplaça - 'tambe' a 'també') |
m (Text reemplaça - 'Tambe' a 'També') |
||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Despuix de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unio Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. | Despuix de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unio Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. | ||
| − | Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Fútbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). | + | Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Fútbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). També aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisio d'Espanya|Segona Divisio]]. |
Jugà 82 partits en [[Primera Divisio d'Espanya|Primera divisio]], debutant davant el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]]. Fon homenajat en [[1945]] en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el [[Granada Club de Fútbol|Granat]]. | Jugà 82 partits en [[Primera Divisio d'Espanya|Primera divisio]], debutant davant el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]]. Fon homenajat en [[1945]] en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el [[Granada Club de Fútbol|Granat]]. | ||
Revisió de 10:53 5 maig 2016
| Manuel Maciá Sempere | |
|---|---|
| Nacionalitat | [[Archiu: |border|20px|Espanya]] |
| Club del debut | Hercules FC |
Manuel Maciá Sempere conegut com Manolo Maciá o Maciá II (Santa Pola, provincia d'Alacant, Espanya, 17 d'agost de 1913 - provincia d'Alacant, 1990), fon un futboliste espanyol. Jugà de defensa, i es considerat un dels mits de l'historia del Hercules CF.
Trayectoria
Manolo Maciá s'inicià en la Santa Pola de la seua poble natal. El seu germa major, Josep Maciá (també conegut com Pepe Maciá), també jugava en la Santa Pola.[1] Es alli, quan directius del Hercules se fixen en els dos germans, i abdós ficharen per l'Hercules en 1930. En l'Hercules, Josep seria Maciá I, i Manuel, Maciá II.
En 1930, Manolo Maciá tenia 17 anys, i fichà en ficha d'amater. En 1932 consegui en el Hercules el Campeonat Regional. El seu primer partit com professional fon un Hercules-Elig del Campeonat Regional Murcia, en 1933. En eixe mateix any firmà el seu primer contracte professional.
La Guerra Civil Espanyola paralisà el fútbol en Espanya, i Maciá s'integrà en el bando republicà. Despuix de finalisar la guerra s'exilià en França. Alli jugà en el Niza, a on segurament coincidiria en Ricardo Zamora i Josep Samitier.
Despuix de varies gestions de Renato Bardín, directiu del Hercules i embaixador de França en Alacant, conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la Falange, i el 23 de juny se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a Alacant. El 2 de juliol ya jugà contra el Llevant. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de Santa Pola en els albors de la Guerra Civil.
Des del seu regres de França, permaneció en l'equip hercula fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el Madrit CF (en la 1933/34) i FC Barcelona (en la 1943/44). També aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en Segona Divisio.
Jugà 82 partits en Primera divisio, debutant davant el Madrit CF. Fon homenajat en 1945 en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el Granat.
Seleccio nacional
El 5 de maig de 1940, Maciá jugà un partit en la Seleccio Espanyola, contra una seleccio de jugadors de Castella. El proposit del seleccionador Amadeu Garcia de Salazar era observar en directe als jugadors, per a formar l'equip nacional. En la cridada Seleccio Espanyola, s'alliniaren: Pérez, Jogim, Joan Ramón, Bertolí, Soladrero, Franc, Epi, Jordi, Mon, Gárate i Gorostiza. En el segon temps jugaren Maciá que supli a Jogim, Ipiña a Franc, i Vergara a Gárate. Formaren la titulada seleccio de Castila: Tavares, Mardones, Quincoces, Lecue, Germa, Ipiña, Enric, Alonso, Elícegui, Camps i Vázquez.[2]
Clubs
Com jugador
| Club | Païs | Periodo | Lliga PJ (G) |
Copa PJ (G) |
|---|---|---|---|---|
| Atlétic Club Santa Pola | Espanya | 1925 | ||
| Atlétic Club Santa Pola | Espanya | 1926 | ||
| Atlétic Club Santa Pola | Espanya | 1927 | ||
| Santa Pola Football Club | Espanya | 1928-1929 | ||
| Santa Pola Football Club | Espanya | 1929-1930 | ||
| Hercules FC | Espanya | 1930-1931 | ||
| Hercules FC | Espanya | 1931-1932 | ||
| Hercules FC | Espanya | 1932-1933 | ||
| Hercules FC | Espanya | 1933-1934 | ||
| Hercules FC | Espanya | 1934-1935 | 9 (0) | |
| Hercules FC | Espanya | 1935-1936 | 22 (0) | |
| OGC Niza | França | 1936-1940 | ||
| Hercules FC | Espanya | 1939-1940 | 12 (0) | |
| Hercules FC | Espanya | 1940-1941 | ||
| Alacant CD[3] | Espanya | 1941-1942 | 26 (0) | |
| Hercules d'Alacant[4] | Espanya | 1942-1943 | ||
| Hercules CF | Espanya | 1943-1944 | ||
| Hercules CF | Espanya | 1944-1945 | 25 (0) | |
| Hercules CF | Espanya | 1945-1946 | 22 (0) | |
| Hercules CF | Espanya | 1946-1947 | ||
| Hercules CF | Espanya | 1947-1948 |
Com entrenador
| Club | Païs | Any |
|---|---|---|
| Hercules CF | Espanya | 1943-1944 |
| Santa Pola | Espanya |
Reconeiximents
- En Santa Pola, existix l'Estadi Manolo Maciá, seu del Santa Pola CF.
- Existix la carrer Manuel Maciá Sempere, en la ciutat d'Alacant.
Partit homenage a Maciá
Alineaments d'aquell trobament:
- Hercules CF: Betancort; Aparici, Maciá, Penya, Guillamón, Venys, Florenci, Mamblona (Juanete 45') Lahuerta (Márquez 45'), Vilar, Periche.
- Real Madrit: Bañón; Querejeta, Corona, Elies, Ipiña (Cortes 45'), Huete, Roig, Borbolloneja, Barinaga, Elzo, Elices.
Referencies
- ↑ Historia de la Santa Pola CF.
- ↑ Pomells Pérez, Vicent (1975). , Alacant: Publicacions d'Edicions Biblioteca Alacantina.
- ↑ L'Hercules se denominà eixa temporada Alacant Club Deportiu, mentres que el Alacant CF passava a ser el seu filial, en el nom de Lucentum CF.
- ↑ La directiva decidix tornar a canviar el nom del club, i se reconvierte en Hercules d'Alacant.