Diferència entre les revisions de "Desert de les Palmes"
m (→Història) |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de margalloneres que en ells existixen. Els carmelitans es varen instalar en 1694 en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres, va quedar destruït en 1783. El nou convent, va començar a construir-se en 1784 i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any 1835 es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de Benicàssim i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità. | + | El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de margalloneres que en ells existixen. Els carmelitans es varen instalar en [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres, va quedar destruït en [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità. |
| − | Va ser declarat parage natural pel [[Govern valencià]] el 16 d'octubre de 1989. S'ha cremat en diverses ocasions 1985 i 1992 quedant com és evident en poc de bosc salvage. | + | Va ser declarat parage natural pel [[Govern valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en [[1985]] i [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage. |
== Orografia == | == Orografia == | ||
Revisió de 08:47 15 abr 2016
El Desert de les Palmes és un parc natural situat en la comarca de La Plana Alta de la Comunitat Valenciana. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de Castelló, Benicàssim, Borriol, Cabanes i La Pobla Tornesa.
Història
El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen deserts als seus llocs d'oració i retir espiritual i de les Palmes, per la gran cantitat de margalloneres que en ells existixen. Els carmelitans es varen instalar en 1694 en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres, va quedar destruït en 1783. El nou convent, va començar a construir-se en 1784 i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any 1835 es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de Benicàssim i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.
Va ser declarat parage natural pel Govern valencià el 16 d'octubre de 1989. S'ha cremat en diverses ocasions en 1985 i 1992 quedant com és evident en poc de bosc salvage.
Orografia
Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la província de Castelló tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del paleozoic. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la Comunitat Valenciana.
Clima
Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en estiu i en un màxim en la primavera d'hivern.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Desert de les Palmes.