Diferència entre les revisions de "Hispània visigoda"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle') |
m |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}} | {{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}} | ||
| − | Des del [[sigle III]] al [[ | + | Des del [[sigle III]] al [[Sigle V|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, lo que és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta|Braccara]]. |
El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats: | El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats: | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
{{cita|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}} | {{cita|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}} | ||
| − | No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no | + | No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no solament lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 18:00 7 feb 2016
_01.jpg)
Fíbula aquiliforme visigótica de Alovera feta en bronze i pasta vítrea del sigle VI, procedent d'Alovera (Guadalajara). Realisada per mig de la tècnica del alveolado o paredat (cloisonné). Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.
La Hispània visigoda és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del poble visigot en la Península Ibèrica, entre intervinguts del sigle V i començaments del sigle VIII.
Història
Les invasions germàniques a Hispània
Des del sigle III al V, dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els sueus i els vàndals, aixina com els alans, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al 409 o 410, es tenen notícies de l'entrada pels Pirineus d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, lo que és Gallaecia, en capital en Braccara.
El cronista Hidaci, parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:
Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.
C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: Lecturas históricas españolas.[1]
No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no solament lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític[2].