Diferència entre les revisions de "Francisco Giner Mengual"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Font: http://www.fpabloiglesias.es/archivo-y-biblioteca/diccionario-biografico/biografias/15572_giner-mengual-francisco-vicente | Font: http://www.fpabloiglesias.es/archivo-y-biblioteca/diccionario-biografico/biografias/15572_giner-mengual-francisco-vicente | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Filòlecs valencians]] |
Revisió de 00:26 22 ago 2015
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Francisco Giner Mengual (Gandia, 1907 - ¿?), professor de llingüística (fonètica evolutiva) de l´Universitat de la Sorbona (París). President de la Lliga Internacional de l´Ensenyança. Nº 11 de la llista de socialistes historics. Fon expulsat del PSOE-PV en l´any 1982 per denunciar la suplantació de nostra Llengua Valenciana pel dialecte barceloní feta per Joan Lerma, Ciprià Císcar, entre atres. Escrigué el llibre titulat 'Introducción a la lingüística valenciana' (Valencia, 1982).
'Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina...'.
'Cartas destapadas', per Francisco Giner Mengual (Levante-EMV, 22.12.1982). Carles Recio i Mª Teresa Puerto.
Mestre nacional en Rafol de Salem. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'octubre de 1930. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de 1936. En produir-se el colp d'Estat de juliol d'eixe any es trobava en Gandia no retornant a Rafol de Salem fins al més de setembre següent. Va ser administrador de Finques Expropiades fins que va ser movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la guerra civil va ser detingut en Alacant, passant a la presó de Gandia i en febrer de 1940 a la de Xàtiva, d'a on va eixir en llibertat provisional el 29 d'agost d'eixe any, fixant la seua residència en Villar de l'Arquebisbe. El 10 de març de 1944 va ser condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'on va eixir en llibertat condicional el 9 d'octubre de 1945 establint-se en Gandia. Va perteneixer a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili en França, on va treballar com a professor d'espanyol en París en les seccions de la UGT i del PSOE en setembre de 1952. Va retornar a Espanya. Restablida la democràcia va pertenèixer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.