Diferència entre les revisions de "Carles Ros i Hebrera"
m |
|||
Llínea 29: | Llínea 29: | ||
'''Carles Ros i Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - [[1773]]) fon un [[notari]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià. | '''Carles Ros i Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - [[1773]]) fon un [[notari]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià. | ||
+ | |||
+ | ==Cites== | ||
+ | |||
+ | ''Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisacio, n´hi ha una continuada i numerosa llista d´autors que cultiven la llengua valenciana i li donen mes vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d´este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.'' | ||
== Obres == | == Obres == |
Revisió de 12:03 25 nov 2015
Naiximent | 1703 Valéncia |
Mort | 1773 Valéncia |
Activitat | Notari, escritor |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XVIII |
Moviment | Precursor del renaiximent lliterari valencià |
Obres principals | Diccionario valenciano castellano |
Carles Ros i Hebrera (Valéncia, 1703 - 1773) fon un notari que es dedicà a defendre i promoure la llengua valenciana. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià.
Cites
Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisacio, n´hi ha una continuada i numerosa llista d´autors que cultiven la llengua valenciana i li donen mes vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d´este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.
Obres
Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en monosílabs (per eixemple: "No pot dir al lo que yo" i "Tu rat, qui tant te faç gran").
- En castellà
- Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734)
- Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752)
- Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732)
- Breve diccionario valenciano castellano (1739)
- Diccionario valenciano castellano (1764)
- Formularios de escrituras publicas (1773)
- Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos
- Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma
- La Procesión del Corpus de Valencia en el siglo XVIII
- Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas
- En valencià
- Tractat d'adagis i refrans (1733)
- Romance entretingut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona (1750)
- Rahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secàRahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secà
- Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia (1772)
- Com a editor
- Llibre de les dones de Jaume Roig (1735)
- Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana (1768)
- Atribuïdes
- Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses