Diferència entre les revisions de "Estat"
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors. | El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors. | ||
| − | Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[ | + | Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor. |
Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia. | Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia. | ||
Revisió de 18:08 16 oct 2015
Estat és un concepte polític que es referix a una forma de organisació social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt de institucions no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la comunitat internacional.
El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la autoritat i potestat per a establir les normes que regulen una societat, tenint sobirania interna i externa sobre un territori determinat. Max Weber, en 1919, definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les forces armades, la administració pública, els tribunalés i la policia, assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.
Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà Hermann Heller que definix a l'Estat com una "unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial". Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (vore monarquia absoluta) del sigle XV, de la Edat Moderna. "No hi ha Estat en la Edat Antiga", senyala el reconegut autor.
Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "Estat de Dret" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del imperi de la llei i la divisió de poders (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de moneda pròpia.