Diferència entre les revisions de "Iglésia de Santa María Magdalena (l'Ollería)"
m (Text reemplaça - 'despres' a 'despuix') |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:IglesiaSantaMariaMagdalenaOlleria.jpg|thumb|300px|<center>Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria</center>]] | [[Image:IglesiaSantaMariaMagdalenaOlleria.jpg|thumb|300px|<center>Iglesia Santa María Magdalena de l'Olleria</center>]] | ||
− | '''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[ | + | '''L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena''' es situa a l'est del casc antic del municipi de [[l'Olleria]] ([[Provincia de Valéncia]], [[Espanya]]). Es tracta d'un edifici religiós construït en el [[sigle XVI]] en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als segles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Este monument, esta declarar B.I.C. (Be d'Interes Cultural) |
− | Este municipi fon en orige una alqueria, segons apareix en el [[llibre del repartiment]], pertanyent al municipi de [[Xàtiva]] fins el | + | Este municipi fon en orige una alqueria, segons apareix en el [[llibre del repartiment]], pertanyent al municipi de [[Xàtiva]] fins el sigle XVI. Obtenint el titul de vila en [[1583]], nomenada vila real per Felip II en [[1588]]. Se desconeix la data de la seua construcció, provablement despuix de la guerra de les Germanies [[1516]] i abans de [[1566]], ya que en eixe any apareix nomenada en les visites pastorals. |
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Es tracta d'una iglesia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada. | Es tracta d'una iglesia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada. | ||
− | La capella de la Comunio, en el costat de l'epistola, te acces des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els | + | La capella de la Comunio, en el costat de l'epistola, te acces des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fabrica diferent. A l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el terremot de [[1748]] afectà a la volta de l'iglesia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per aixó presenta una serie d'estucs i pintures barroques. |
− | + | En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdos arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ordens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies. | |
Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata. | Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata. | ||
La torre es troba a la dreta de la frontera, te quatre cossos sent l'últim el de campanes. | La torre es troba a la dreta de la frontera, te quatre cossos sent l'últim el de campanes. | ||
− | La | + | La fàbrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts. |
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] |
Revisió de 12:41 27 set 2015
L'Iglesia parroquial de Santa María Magdalena es situa a l'est del casc antic del municipi de l'Olleria (Provincia de Valéncia, Espanya). Es tracta d'un edifici religiós construït en el sigle XVI en estil barroc, si be en reconstruccions corresponents als segles XVII i XVIII. Este monument, esta declarar B.I.C. (Be d'Interes Cultural)
Este municipi fon en orige una alqueria, segons apareix en el llibre del repartiment, pertanyent al municipi de Xàtiva fins el sigle XVI. Obtenint el titul de vila en 1583, nomenada vila real per Felip II en 1588. Se desconeix la data de la seua construcció, provablement despuix de la guerra de les Germanies 1516 i abans de 1566, ya que en eixe any apareix nomenada en les visites pastorals.
Descripció
Es tracta d'una iglesia d'una sola nau en capçalera poligonal i capelles entre contraforts. Presenta quatre trams coberts en volta de creueria, mentres que la capçalera se cobrix en una volta estrelada.
La capella de la Comunio, en el costat de l'epistola, te acces des de la segona corsia, i presenta una cupula. Tant esta capella com la sacristia i el trasagrari són d'una época posterior, realisats entre els sigles XVII i XVIII, ya que presenten una fabrica diferent. A l'interior va patir una renovació del sigle XVIII, provablement el terremot de 1748 afectà a la volta de l'iglesia i fon llavors quan se realisaren reformes al gust de l'época. Per aixó presenta una serie d'estucs i pintures barroques.
En l'exterior destaca la frontera i la torre, abdos arrematats per un muronat decoratiu. La portada, a modo d'arc triumfal doble presenta en els flancs semicolumnes entre les que se disponen veneres. Se combinen en la portada els tres ordens arquitectoniques, toscà en els pilastres, jonic en la columna central entre els arcs d'entrada i corinti en les columnes laterals. En la part superior es situa el relleu de Santa María Magdalena reclinada. La portada presenta un ric tractament decoratiu a base de maixquerons, putti i harpies.
Hi ha atra portada lateral, nomenada "Els Grisons", de menor tamany a la que s'accedix per una escalinata. La torre es troba a la dreta de la frontera, te quatre cossos sent l'últim el de campanes. La fàbrica del conjunt és de mamposteria presa en barreja de calç i cadiram de pedra calcarea en les cantonades i els contraforts.