Diferència entre les revisions de "Dàtil"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El '''dàtil''' —del [[idioma llatí|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruït d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossor (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró obscur, coberta per una película groga o de color marro, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura. | El '''dàtil''' —del [[idioma llatí|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruït d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossor (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró obscur, coberta per una película groga o de color marro, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura. | ||
| − | El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus cavalls en abundants racions de dàtils mesclats en llet de gamella, conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor. | + | El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor. |
| − | En el dàtil, ademés d’importants dosis de vitamina A, B, C i D i d’un elevat contingut de sucres, quan el fruït està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com quantitats importants de ferro, potassi, calci i fòsfor. És, | + | En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d’un elevat contingut de [[sucre|sucres]], quan el fruït està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com quantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunis]], [[Israel]], [[Persia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sahara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]]. |
| − | En territori valencià, en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants palmerals a on es produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional. | + | En [[Comunitat Valenciana|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[palmera|palmerals]] a on es produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional. |
| − | Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa | + | Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Iraq]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en el [[Corà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Alà en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament phoenix dactylifera, pertany a la família de les palmacees; alcança alçaries fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m. |
| − | Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, | + | Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols es fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]]. |
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Revisió de 11:44 2 nov 2015
El dàtil —del llatí dactylus, i este del grec δάκτυλος (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruït d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossor (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró obscur, coberta per una película groga o de color marro, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.
El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’Àfrica i certes zones d’Àsia. És interessant saber que els àraps alimenten als seus cavalls en abundants racions de dàtils mesclats en llet de gamella, conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.
En el dàtil, ademés d’importants dosis de vitamina A, B, C i D i d’un elevat contingut de sucres, quan el fruït està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com quantitats importants de ferro, potassi, calci i fòsfor. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: Síria, Tunis, Israel, Persia, Aràbia, Egipte, Líbia, Sahara i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com China i Amèrica.
En territori valencià, en Elig i Oriola, tenim importants palmerals a on es produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.
Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa Iraq, sent originària del Nort d’Àfrica o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les Illes Canàries. El dàtil és citat en el Corà, comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Alà en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament phoenix dactylifera, pertany a la família de les palmacees; alcança alçaries fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.
Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua fusta és molt apreciada i dels peciols es fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del Dumenge de Rams.